|
Marialluïsa
  La marialluïsa (Aloysia citriodora),[1] és una planta arbustiva de la família de les verbenàcies amb origen a Amèrica del Sud (Argentina, Uruguai, Perú i Xile) però que podem trobar cultivada en jardins i horts. Addicionalment pot rebre els noms de berbena, berbena de nucs florits, herba de la princesa, herba de marialluïsa, herba marialluïsa, herballuïsa, menta marialluïsa i reinalluïsa. També s'han recollit les variants lingüístiques herba llauisa, herba Lluïsa, herbaluïsa, Maria lluïsa, Maria-Lluïsa, reina Lluïsa i verbena.[1] EtimologiaAquesta planta va ser introduïda a Europa a través de la colonització espanyola, rebent així el nom Aloysia, i per extensió Maria Lluïsa, en honor de l'esposa del rei Carles IV d'Espanya, Maria Lluïsa de Parma (1754-1819). La denominació triphylla es refereix al nombre de fulles de cada verticil, que són tres. La denominació citrodora fa referència a l'aroma de llimona de les seves fulles. EcologiaÉs fotòfila i prefereix climes càlids constants però també viu en climes amb hiverns freds. Ara bé, s'ha de protegir de les gelades molt fortes, tot i que tolera fins a -10 °C. Exigeix sòls ben drenats, humits a l'estiu i bastant fèrtils. S'adapta bé a altituds que van des del nivell del mar fins als 1.000 metres. Floreix a l'estiu. DescripcióMacrofaneròfit en forma d'arbust caducifoli de fins a 2 m d'altura. Rel axonomorfa amb tiges erectes molt ramificades de consistència llenyosa per la part superior amb petites estries longitudinals que les fan anguloses. Les fulles són herbàcies i presenten un pecíol curt. La divisió del marge és simple entera o lleugerament dentada a la part superior. Tenen forma lanceolada, d'uns 7-10 cm de longitud i 2-2,5 cm d'amplada. Es troben reunides en verticils de 3, amb l'àpex acuminat. Són de color verd pàl·lid, tenen un tacte un xic aspre i estan penninervades amb nerviació principal a l'anvers, que està marcat per glàndules d'olis essencials ben visibles. Les inflorescències són panícules de nombroses flors de mida petita en forma d'espiga de fins a 10 cm. Flors hermafrodites agrupades en raïms, acampanades, violades exteriorment i més blanquinoses per dintre. El calze és pelut, format per 4 sèpals fusionats amb una longitud d'uns 3 mm. La corol·la és acampanada, gamopètala, amb 4 pètals estrellats soldats per la base. L'androceu està format per 4 estams, un d'ells més gran que els altres. El gineceu està format per dos carpels units, és bicarpelar. El fruit és en drupa i es divideix en dues parts monoseminades. Freqüentment no arriba a madurar (només madura als països d'origen). Les fulles d'aquesta planta s'utilitzen per les seves virtuts medicinals. Composició químicaLes fulles i la tija de la marialluïsa són riques en:
UsosÚs internCarminatiu: Molt útil per a expulsar els gasos de l'aparell digestiu, evitant les flatulències i l'aerofàgia. Estomacal: Per a facilitar la digestió o en estómacs dèbils o nerviosos, exerceix una funció tonificant, digestiva i tranquil·litzant, evitant els espasmes i la dispèpsia (males digestions acompanyades de gasos, sensació de vòmits i cremor d'estómac). El borneol i el limonè són els responsables d'aquesta darrera propietat. Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques. Mal alè: Quan es té la tendència a tenir halitosi (mal alè) resulta molt útil realitzar rentades amb la infusió d'una cullerada de fulles i flors seques. Aparell respiratori: La infusió d'una cullerada de fulles i flors seques resulta beneficiosa per a les afeccions de l'aparell respiratori, especialment per a expulsar les mucositats, per la qual cosa exerceix una funció expectorant. D'igual manera el mateix preparat resulta adequat per a combatre la tos. Relaxant: Resulta molt adequada la infusió d'herba marialluïsa per a relaxar i tonificar els nervis. Aquesta mateixa infusió es pot afegir a l'aigua del bany per a aconseguir l'efecte tranquil·litzant mencionat. Altres usos
Accions farmacològiquesToxicitatL'oli essencial en altes dosis es comporta com a neurotòxic. L'ús prolongat provoca irritació a la mucosa gàstrica. Sinonímia
Dites popularsAn el que té mal de ventre Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
