A l'Exèrcit de Prússia i, posteriorment, a l'Exèrcit Alemany, el grau tenia diversos privilegis, com ara disposar sempre d'escorta. El 1854 es creà el grau de Generaloberst (coronel general), per promoure al Príncep Wilhelm a un rang superior sense trencar la regla de què només els comandants de camp en temps de guerra podien rebre el rang de Mariscal. El 1870, el Príncep Frederic Carles i el KronprinzFrederic Guillem van ser els primers prínceps prussians promoguts a Mariscal de Camp.
Al Heer i a la Luftwaffe de l'Alemanya Nazi, el grau de generalfeldmarschall va ser la màxima graduació militar fins al 1941, quan va quedar subordinat al rang superior de Reichsmarschall (només posseït per Hermann Göring). El rang de Generalfeldmarschall (així com el seu equivalent de Großadmiral) van quedar abolits després de la caiguda del Tercer Reich.
Hitler promogué Friedrich Paulus, comandant del 6è Exèrcit a la Stalingrad al rang de mariscal poc abans de la inevitable rendició del seu exèrcit, bé per a encoratjar-lo a lluitar fins a la mort, bé perquè se suïcidés (fins al moment no s'havia rendit mai cap mariscal alemany). Paulus es rendí i afirmà que no tenia cap mena d'intenció de disparar-se per aquell caporal bohemi.
