|
Martí Genís i Aguilar
Martí Genís i Aguilar (Vic, Osona, 21 de juny de 1847 - Vic, 10 de desembre de 1932) fou un escriptor i farmacèutic.[1] BiografiaNascut en el si d'una família benestant, estudià batxillerat al Seminari de Vic, on coincidí i feu amistat amb Jaume Collell, Josep Serra i Jacint Verdaguer. Als divuit anys es traslladà a Barcelona per estudiar farmàcia, seguint la tradició familiar. A Barcelona, va compaginar els estudis i les pràctiques de farmacèutic amb la publicació dels primers articles i poemes en revistes literàries de Vic. Es doctorà en farmàcia l'any 1874 i passà a residir a Vic, on exercí la seva professió i fou professor d'història natural i fisiologia a l'institut. Participà en la fundació de l'Esbart de Vic l'any 1867 i col·laborà en les activitats del Círcol Literari d'aquesta ciutat. També va escriure a revistes com La Renaixença, La Ilustració Catalana, La Veu de Catalunya, La Veu del Montserrat i la Gazeta Vigatana. Concorregué assíduament als Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos premis. També en fou mantenidor el 1890 i el 1903, i president el 1921. ObraLa seva obra poètica, emmarcada tota dins un romanticisme moderat, fou recollida només en part en diversos volums. Les seves novel·les, de caràcter costumista romàntic i d'intenció moralitzadora, tingueren una gran popularitat a la fi del segle xix. Poesia
Narrativa
Obres presentades als Jocs Florals de Barcelona[2]
Referències
Enllaços externs Vegeu texts en català sobre Martí Genís i Aguilar a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
||||||||||||||
