|
Metrovalència
Metrovalència és la marca comercial amb la qual l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), depenent de la Generalitat Valenciana, gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana. La xarxa actual és l'hereva de l'antiga xarxa de suburbans de València, coneguda popularment com el trenet de València, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construïda en la seua major part a l'acabament del segle xix. La modernització de la xarxa i la seua conversió en un modern ferrocarril metropolità, ha donat origen a la xarxa de Metrovalència. Amb els anys, diverses estacions han canviat de nom per millorar la seua identificació i associar el nom al barri o la zona on s'ubiquen.[2] Metrovalència compta amb sis línies de metro i quatre de tramvia amb un total de 161,7 quilòmetres,[3] 25 d'ells de tramvia, amb 146 parades distribuïdes en 37 municipis[4] sent les estacions més usades, per ordre descendent, Xàtiva, Colom i Àngel Guimerà.[5] Amb un màxim anual de passatgers de 90.4 milions en 2023,[6] entre 1987 i 2017 va transportar 1.281 milions de viatgers.[7] La xarxa
Línia 1: Bétera - Castelló_2.jpg) Històricament la línia 1 prové de les línies de València-Jesús a Castelló i la línia de València-Pont de Fusta a Bétera i Llíria. L'any 1986 van començar els treballs de construcció d'un túnel passant sota la ciutat de València per unir les antigues línies de Castelló, a l'estació de Jesús al sud de València, i l'estació de València-Pont de Fusta amb Llíria i Bétera. Aquest túnel es va inaugurar el 8 d'octubre del 1988, i comprén el traçat entre les estacions d'Ademús (Empalme abans de 1988, i després de març de 2001), i Sant Isidre. Línia 2: Llíria - Torrent AvingudaL'actual línia 2 del metro de València és una part del recorregut original de la Línia 1 del metro de València, que va canviar el seu nom en 2015. Línia 3: Rafelbunyol - Aeroport_2.jpg) La línia 3, està basada en l'antiga línia del trenet que connectava l'estació València-Central (dècades més tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol. El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del túnel de la línia 3. A partir de l'antiga línia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estació del Pont de Fusta. Aquest túnel seguia un traçat distint en la seua entrada a la ciutat de València finalitzant a l'estació de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Túria que va ser dissenyada pel famós arquitecte valencià Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta línia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació d'Avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la línia 1 a l'altura de l'estació de Jesús i el 20 de maig de 1999 fins a l'estació de Mislata-Almassil a la pròxima localitat de Mislata. Línia 4: Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor LluchAquesta línia va sorgir de la reconversió d'una part de l'antiga línia que passava pel nucli urbà de la ciutat (entre l'estació de l'Entroncament i la del Pont de Fusta i la línia que unia aquesta última amb el barri marítim va ser alçat i convertit en una línia de tramvia modern, convertint-se així en la primera ciutat de l'Estat Espanyol a tornar a introduir el tramvia inaugurant la línia 4 el 21 de maig del 1994. Aquesta línia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al març de 1999 fins a l'estació d'À Punt, abans anomenada TVV,[9] que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de València, i al setembre del 1999 es va inaugurar un ramal que connectava l'estació d'À Punt amb la fira de mostres. Línia 5: Marítim- AeroportLa línia 5 uneix el port amb l'aeroport sent inaugurat el primer tram entre l'estació de l'Albereda i la d'Aiora el 30 d'abril del 2003. Un any després, el 3 d'octubre de 2005, es va crear l'estació de Bailén al ramal que unia les línies 1 i 5 entre les de Colón i Jesús, que valdrà com a connexió amb la nova estació del Nord subterrània. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estació Marítim al carrer de la Serradora, una estació intermodal dissenyada per unir la línia 5 amb el tramvia al port (línia T8) i amb la línia T6. Línia 6: Tossal del Rei - MarítimLa línia T-6 uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri marítim de València. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilòmetres, va ser el tram "Tossal del rei - Marítim Serrería" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta línia sigui circular en un futur.  Línia 7: Marítim - Torrent AvingudaOriginàriament formava part de la línia 5 del metro de València, que el 2015 va canviar el nom d'alguns dels seus trajectes per a organitzar-los com a línies separades. Línia 8: Neptú - MarítimLínia 9: Alboraia-Peris Aragó - Riba-roja de TúriaLínia 10: Alacant - NatzaretLa línia 10 circula en superfície i soterrada, connecta l'estació d'Alacant, a l'Estació del Nord, amb el barri de Natzaret. Història
PassatgersLa quantitat de viatgers transportats per la xarxa de Metrovalencia en 2023 va ser de 90.492.516, el seu màxim històric, superant a l'any anterior 2022 en un 42,5%. L'ús de la xarxa, especialment de les linies de tren suburbà, ha experimentat un gran increment en els últims anys, superant totes les previsions i plantejant un problema respecte a la seva escalabilitat. La línia de metro que més usuaris desplaça és la línia 3 (Rafelbunyol - Aeroport), seguida de la línia 5 (Marítim - Aeroport), la línia 1 (Bétera - Castelló de la Ribera), la línia 2 (Llíria - Torrent Avinguda), la línia 9 (Alboraia Peris Aragó - Riba-roja de Túria) i la línia 7 (Marítim - Torrent Avinguda). En quant a les línies de tramvia, lidera la línia 4 (Mas del Rosari / Lloma Llarga Terramelar - Doctor Lluch), seguida de la línia 6 (Tossal del Rei - Maritim), la linea 10 (Alacant - Natzaret) i finalment la línia 8 (Neptú - Marítim).[6] Per estacions, la més transitada és Xàtiva amb 6.458.973 de viatjers al 2023, seguida de Colon, Àngel Guimerà, Túria, Plaça d'Espanya, Amistat i Benimaclet.[6] Projectes d'ampliació en tràmit Actualment es troba en projecte l'ampliació de les línies 11 i 12. Línia 11: Ciutat de les Ciencies - Marina de ValènciaEl 20 de febrer de 2021 es va anunciar que el traçat de la línia L11 discorrerà des de la Ciutat de les Ciencies pel Pont de l'Assut de l'Or fins a l'avinguda de Menorca per a donar servei al Corte Inglés i al Centre Comercial Aqua i continuar per l'avinguda de Joan Verdeguer i trobar-se novament amb la L10 en l'actual parada de la Marina de València en les L6 i L8.[12] Línia 12: Alacant - Hospital La FeEls projectes de construcció de la línia 10 de Metrovalencia inclouen l'estudi d'un ramal des de l'estació Amado Granell fins a l'Hospital La Fe, pels carrers Germans Maristes, Illa Cabrera i Joaquim Benlloch. Tunel Xàtiva - Alameda i estació Barques / Plaça de l'Ajuntament[13]Per lidiar amb el gran augment de viatjers en els utilms anys, es requereix un augment proporcional de les freqüencies per tal que els trens no es saturen en les hores puntes. Açò es complicat de realitzar amb la xarxa actual, degut al efecte de coll d'ampolla que provoca el tram Xàtiva/Bailén - Colom - Albereda, on a l'estació de Colom convergeixen les linies 3, 5, 7 i 9 en només una via per sentit, fins a arribar a Albereda on es dupliquen. La solució a aquest problema podria vindre de desviar dues de les quatre linies que actualment passen per Colom per un nou tunel que conecte Albereda en Bailén passant per una nova estació al Carrer de les Barques. Açò dessaturaría el punt mes critic en quant a trafic ferroviari de la xarxa i permetria donar mes freqüencies a les linies mencionades. Ampliacions no reeixides La Generalitat Valenciana, abans de la crisi financera iniciada en 2008, va anunciar l'ampliació de la xarxa de Metrovalencia. Però a causa de factors economics, la major part dels projectes d'ampliació es troben paralitzats[14][15] o ni tan sols han arribat més enllà del seu anunci. Línia Tavernes Blanques - NatzaretLa línia de Tavernes Blanques-Natzaret, coneguda com a T2, seria una línia de tramvia (en superfície i soterrada).[16] Aquesta línia comunicaria els barris del nord de València d'Orriols i Torrefiel i la població de Tavernes Blanques, al nord de la ciutat, amb la resta de la xarxa. La meitat inferior d'aquesta línia es va aprofitar per crear l'actual línia 10. Línia orbitalLa Generalitat Valenciana va presentar un altre projecte d'ampliació de la xarxa l'any 2007, que consistia en una línia de tramvia orbital. Aquesta línia hauria envoltar València pels bulevards Nord i Sud connectant amb Xirivella, Mislata i Alboraia.[17][18] Línia de l'Horta SudA 2006 es va presentar el projecte del metro lleuger de l'Horta Sud. Aquesta línia transcorreria en superfície durant tot el seu trajecte a excepció de les estacions de Nou Manises, Manises i Quart de Poblet. [19][20] Hauria de partir de l'estació de Manises, passant pel Barri del Crist, Aldaia, Alaquàs, Torrent (Horta Oest), Picanya i Paiporta. Des d'aquest punt, es bifurcaria en dos ramals:
Tramvia de la CostaA 2005 es va anunciar el Tramvia de la Costa, el qual realitzaria el recorregut comprès entre Port Sa Platja i Marítim-Serreria, passant també per l'estació de Marina Reial Joan Carles I. Per tant, el recorregut tramviari que actualment pertany a la línia 8 s'ampliaria cap al nord de la ciutat, i més endavant, s'estendria per les pedanies del sud de la ciutat, donant servei a Pinedo, El Saler i l'Albufera, per passar per El Palmar i acabar en el Perellonet.[21] Galeria
Referències
Vegeu també
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
