Montgomeryita

Montgomeryita
Cristalls de montgomeryita (verd clars) provinents de la mina Elvira, Bruguers, Barcelona
Fórmula química	Ca₄MgAl₄(PO₄)₆(OH)₄·12H₂O
Epònim	Arthur Montgomery (en)
Localitat tipus	Clay canyon, Fairfield (en)
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	08.DH.25
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DH.25
Dana	42.11.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls allargats, plans en {010} i estriats en [001]; acabats en piràmide; massiu
Estructura cristal·lina	a = 10.02Å, b = 24.12Å, c = 6.24Å, β = 91.55°
Color	verd fosc a verd clar, incolora, vermell, groc
Exfoliació	perfecta en {010}, pobre en {100}
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,53 g/cm³ (mesurada), 2,523 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.572 nβ = 1.578 nγ = 1.582
Birefringència	δ = 0,010
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 75°, calculat: 78°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mgm
Referències	[1][2]

La montgomeryita és un mineral de la classe dels fosfats que pertany i dona nom al subgrup de la montgomeryita.^[3] Rep el seu nom del mineralogista nord-americà Arthur Montgomery (1909-1999), qui va recol·lectar el primer espècimen de montgomeryita. Va ser descoberta l'any 1940 a Clay Canyon, Fairfield, Utah, Estats Units.

La montgomeryita és un fosfat de calci, magnesi i alumini, de fórmula Ca₄MgAl₄(PO₄)₆(OH)₄·12H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant cristalls allargats, plans en {010} i estriats en [001]. És un mineral isostructural amb la kingsmountita, el seu anàleg de magnesi. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la montgomeryita pertany a «08.DH: Fosfats amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ < 1:1» juntament amb els següents minerals: minyulita, leucofosfita, spheniscidita, tinsleyita, jahnsita-(CaMnFe), jahnsita-(CaMnMg), jahnsita-(CaMnMn), keckita, rittmannita, whiteita-(CaFeMg), whiteita-(CaMnMg), whiteita-(MnFeMg), jahnsita-(MnMnMn), kaluginita, jahnsita-(CaFeFe), jahnsita-(NaFeMg), jahnsita-(NaMnMg), jahnsita-(CaMgMg), manganosegelerita, overita, segelerita, wilhelmvierlingita, juonniita, calcioferrita, kingsmountita, zodacita, arseniosiderita, kolfanita, mitridatita, pararobertsita, robertsita, sailaufita, mantienneita, paulkerrita, benyacarita, xantoxenita, mahnertita, andyrobertsita, calcioandyrobertsita, englishita i bouazzerita.

Es troba com a mineral secundari en nòduls de fosfats sedimentaris i com a mineral de l'última etapa en els nòduls de fosfat altament oxidats en pegmatites granítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com: carbonatofluorapatita, englishita, fairfieldita, mitridatita, robertsita, trifilita o whitlockita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a les mines de Gavà (Baix Llobregat),^[4] a la pedrera del Turó de Montcada (Montcada i Reixac, Vallès Occidental)^[5] i a Caune de l'Arago (Talteüll, Rosselló).^[6]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montgomeryita