Mortadel·lo i Filemó (en l'original en castellà: Mortadelo y Filemón) és el còmic més popular del seu creador, Francisco Ibáñez Talavera, publicat per primera vegada el 20 de gener de 1958 al numero 1.394 de la revista Pulgarcito,[1] i els personatges de ficció Mortadel·lo i Filemó en són els protagonistes. El còmic d'humor conta les peripècies d'aquests dos agents de l'organització secreta TIA (Tècnics d'Investigació Aeroterràquia).
Els seus àlbums han aconseguit vendre més de 150 milions de còpies,[2] un fenomen comercial que rivalitza amb els grans èxits de mercats consolidats com el japonès,[3] convertint-lo en un dels èxits més importants de la història del còmic.
Història
La sèrie es va poder veure per primera vegada a la revista Pulgarcito, el dia 20 de gener de 1958.[1] La historieta era una mena de paròdia dels personatges clàssics Sherlock Holmes i el doctor Watson. Al principi treballaven com a detectius privats en una agència pròpia.[4]
Mortadel·lo és un agent alt i prim, i és completament calb "gràcies" a un invent del professor Bacteri per fer créixer el cuir cabellut. Té un nas allargat i duu ulleres i un vestit negre. Es comenta que la característica que l'ha portat a la fama és que sempre s'està emprovant disfresses, amb les quals pot transformar-se, per a sorpresa de tothom, en qualsevol cosa, des d'un elefant fins a una formiga, des de Superman fins a l'home invisible. Al principi duia un paraigua negre penjat del braç i lluïa un barret d'on sempre extreia les disfresses.
Filemó Pi és més baix que en Mortadel·lo, i és el seu cap. Té dos pèls al cap, i duu una camisa blanca i uns pantalons vermells, encara que en els primers anys de la seva publicació duia una gran pipa a la boca i un abillament similar al de Sherlock Holmes. És qui se sol endur les garrotades quan alguna cosa surt malament (és a dir, gairebé sempre).
El Súper és el superintendent (de nom Vicente) de la TIA, el qual encomana les missions a en Mortadel·lo i a en Filemó. Duu un poblat bigoti i un vestit blau. En paraules del mateix Ibáñez, és una crítica contra els anteriors caps que havia tingut quan treballava al banc.
Professor Bacteri és el típic professor guillat. Crea els invents més inversemblants, però gairebé sempre fan el contrari del que es pretenia. Té una gran barba negra, que els agents o el Súper prenen amb ferotgia contra la seva persona quan els seus invents surten malament.
Ofèlia és la secretària, una dona rossa i grassa enamorada d'en Mortadel·lo (però no corresposta) i quasi sempre utilitzada com a mofa.
Irma és l'altra secretària, encara que no surt tant en el còmic com l'Ofèlia (de fet va deixar de ser dibuixada anys enrere). És molt maca, i tant en Mortadel·lo com en Filemó estan bojos per ella... la qual cosa provoca gags interessants amb l'Ofèlia.
TIA
TIA (Tècnics Investigació Aeroterràquia)[5] són les sigles d'una organització fictícia de la sèrie Mortadel·lo i Filemó. La seva missió és de servir i protegir els ciutadans dels delinqüents. La TIA és una paròdia, creada per Francisco Ibáñez, de l'organització nord-americana CIA.
La primera aparició de l'organització TIA va ser en El sulfat atòmic (1969), la primera historieta llarga d'aquesta sèrie, en la qual Mortadel·lo i Filemó ja apareixen com dos dels seus agents secrets. Des del principi apareixen altres aspectes que es mantindran durant molt de temps (entrades secretes, edificis en condicions penoses...) i personatges com el Superintendent Vicenç (el "Súper") i el professor Bacteri. El 1978, apareix la secretària Ofelia Michélinez, que també es farà recurrent.[6] Els altres membres de la TIA apareixen molt menys.
La TIA té entrades secretes en els llocs més recòndits, com ara un simple senyal de trànsit o un cartell publicitari d'un circ, o el cercle del sol que es veu des de la Terra, però només els agents saben com entrar-hi i per a la resta de vianants són trampes.
Durant un temps, la demanda que hi va haver d'aquests personatges va fer que un grup d'artistes contractat per l'Editorial Bruguera fessin còmics sense la intervenció de l'Ibáñez. Anys més tard, però, en una renegociació de drets, es va acordar treure aquestes històries del mercat.
El premio No-Vel (pàgines 33 a 44 dibuixades per Juan Manuel Muñoz)
Mortadel·lo i Filemó al món
Els seus còmics han estat venuts arreu del món amb molts noms diferents. Té una excel·lent acollida a Alemanya, raó per la qual Ibáñez li va dedicar un número sencer. Aquí alguns noms que reben els personatges:
↑ 1,01,1«Pulgarcito 1394» (en castellà). La Página no Oficial de Mortadelo y Filemón. Arxivat de l'original el 10 de juny 2024. [Consulta: 1r agost 2020].
↑«Un poquitín de historia» (en castellà). Mortadelo y Filemón. Arxivat de l'original el 22 de desembre 2010. [Consulta: 1r agost 2020].
↑Aguilar, Carlos. Cine fantástico y de terror español, 1984-2004 (en castellà). Semana de Cine Fantástico y de Terror de San Sebastián, 2005, p. 512. ISBN 848966854X.
