|
Museu Històric-Artístic de Novelda
El Museu Històric-Artístic de Novelda es troba a la segona planta de la Casa de la Cultura de la ciutat de Novelda (Vinalopó Mitjà, País Valencià). La seua fundació es remunta al 29 de gener de 1980, i els seus fons procedien de les col·leccions de Juan Ribelles Amorós i Manuel Romero Iñesta.[1] HistòriaDesprés del seu reconeixement oficial per part de la Direcció general de Belles arts, Arxius i Biblioteques del Ministeri de Cultura, el 10 de març de 1983, el museu arqueològic de Novelda va ser traslladat de l'antic palau de la Senyoria (al carrer Jorge Juan, 1) a la Casa de la Cultura (al carrer Jaume II, 3). En aquest moment, el museu comptava amb un espai expositiu de 97 m² que acollia les vitrines d'exposició, una oficina, un magatzem i un xicotet fons bibliogràfic.[2] En 1989, el museu amplia la seua oferta cultural amb una nova Secció de Paleontologia, els fons de la qual procedien de les excavacions al Castell de la Mola i d'aportacions de particulars. En 2003, aquesta secció va ser retirada.[1] El 26 d'abril de 1996 va ser reconegut com a museu permanent del País Valencià per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.[3] En 2003, es va inaugurar el nou espai expositiu, amb magatzems, laboratori, espai per a investigadors, sala per a activitats didàctiques, i una biblioteca amb més de mil volums i arxiu fotogràfic, a més de la sala d'exposició permanent.[4] Col·leccionsLa col·lecció del museu recorre la història de la vall de Novelda des del Paleolític Mitjà fins a l'època moderna i contemporània dels segles XVII-XIX. Els primers fons, procedents de les col·leccions de Juan Ribelles Amorós i Manuel Romero Iñesta, són l'ara denominat "Fons Antic".[2] Entre les peces més destacades, hi podem trobar penjolls de collaret de caragols de mar, del poblat de l'Edat de Bronze del Zambo; una gerra pintada amb la creu de Calatrava, realitzada fa més de 500 anys; un segell de forner, utilitzat pels romans per marcar la massa del pa abans de coure'l, o una campana de l'antiga ermita de Santa Maria Magdalena, realitzada en bronze al segle xvii.[5] Vegeu tambéReferències
|
||||||||||||||||||
