|
My Fair Lady (pel·lícula de 1964)My Fair Lady és una pel·lícula estatunidenca, dirigida per George Cukor, estrenada el 1964, adaptació de la comèdia musical homònima, inspirada al seu torn en l'obra de George Bernard Shaw, Pigmalió (1914). ArgumentLondres, començaments del Segle XX. Eliza Doolittle, una pobra florista cockney demana al pretensiós professor Higgins, que es burla del seu llenguatge "primari", lliçons de fonètica per tal de parlar com una "lady en una botiga de flors". El coronel Pickering, amic i col·lega del professor, aposta amb aquest últim: transformar prou Eliza per fer-la passar per a una gran senyora refinada en una recepció a l'ambaixada de Transsilvània, alguns mesos més tard. Higgins accepta el desafiament i instal·la la noia a casa seva, després d'haver tranquil·litzat el pare d'Eliza, un escombriaire ple de bon sentit que havia anat a preguntar per l'honestedat de les intencions del professor. Les lliçons comencen, sense altre resultat al principi que l'exasperació de l'alumne en qüestió fins que una nit, cap a les quatre del matí, el miracle es produeixi i Eliza aconsegueixi pronunciar correctament la frase fatídica: The rain in Spain stays mainly in the plain.[1] Aquest primer èxit dona lloc a un ball triomfal al final del qual Eliza, reconeixent que hauria pogut ballar tota la nit, cau enamorada del seu Pigmalió. Algunes lliçons més tard, Higgins i Pickering decideixen mostrar el seu alumne en públic i la condueixen a les carreres d'Ascot, a la llotja que posseeix la rica mare del professor. Però l'experiència està a punt de la catàstrofe quan Eliza deixa anar en un excés d'entusiasme un ressonant « Mou el cul! » dirigint-se al cavall pel qual havia apostat. Els aristòcrates presents queden profundament impressionats a excepció del jove i ingenu Freddy Eynsford-Hill, que cau immediatament sota l'encant de la noia. Higgins no es desanima i la petita colla torna finalment al ball de l'ambaixada on Eliza enganya tothom, començant per un reputat lingüista hongarès que la defineix hongaresa i de sang reial, amb gran divertiment d'Higgins. De tornada a casa del professor, ell i Pickering es feliciten de l'èxit del projecte, deixant-se però de felicitar la seva principal instigadora: Eliza. Profundament ferida, la noia es refugia a casa de la senyora Higgins, mare del professor, que està molt enutjada pel capteniment del seu fill. Eliza s'assabenta que el seu pare s'ha enriquit de sobte gràcies a una mentida d'Higgins que l'ha recomanat com un brillant filòsof a un multimilionari nord-americà i ha decidit casar-se. L'experiència ha trastornat veritablement les seves existències. L'endemà, Higgins intenta convèncer Eliza de tornar, però aquesta, massa contenta d'haver trobat la seva independència, refusa la seva mà al pobre Freddy. El professor, aleshores, mentre torna a casa seva moix i solitari, s'adona que s'havia "acostumat" a ella. Repartiment
Cançons de la pel·lícula
Premis i nominacionsPremis[2]
Nominacions[2]
Al voltant de la pel·lícula
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: My Fair Lady Information related to My Fair Lady (pel·lícula de 1964) |
