Nabeul
Nabeul (àrab: نابل, Nābil) és una ciutat de Tunísia, capital de la governació de Nabeul,[1] a la regió de Cap Bon, situada uns 5 km al nord-est d'Hammamet i a 63 km de Tunis. La municipalitat té 56.387 habitants però ha absorbit de fet a algunes localitats veïnes (Dar Chaabane, Béni Khiar i El Maâmoura cap al nord-est) i forma una gran aglomeració de 120.000 habitants; cap al sud està a tocar d'Hammamet i les dues ciutats formen una conurbació de 185.000 habitants. És capçalera d'una delegació amb 60.420 habitants. EconomiaLa ciutat es dedica principalment al turisme i els serveis, amb l'agricultura (cítrics, sobretot taronges) i l'artesanat (la ceràmica n'és molt coneguda) com a altres activitats rellevants. A la ciutat es fan unes singulars figuretes de sucre, l'únic lloc de Tunísia on es poden trobar.[2] PatrimoniAl centre de la la ciutat hi ha un museu regional amb mosaics interessants de tota la regió. El mausoleu de Sidi Slimène, restaurat darrerament, és també cèntric. La medina o centre històric, amb l'espai Khayati a una casa de notables locals, ha sofert una gran transformació amb la restauració d'alguns edificis i l'establiment d'una zona de vianants. La zona vella de la ciutat o medina inclou un museu d'arts i tradicions de la regió, la notable casa de Dar Bya, el museu Dar Taieb, la casa Dar Zmèn (del segle xix) amb una bona col·lecció d'objectes d'art, i el mausoleu del rabí Iaqub Slama, un talmudista de Tunis que va ensenyar a l'escola del rabí Rafel El Fassi i va viure a Nabeul vers el 1773. A 2 km de la ciutat es troben les ruïnes de l'antiga ciutat de Neapolis, que donen nom a la moderna Nabeul, excavades des del 1965. S'hi conserven alguns mosaics del segle iv a l'anomenada casa de les Nimfes; també hi ha les ruïnes d'una fàbrica de garum propera a la costa.[3] A mig camí entre Nabeul i Hammamet s'ha construït un parc aquàtic conegut com Les Dauphins, d'ús exclusivament turístic. HistòriaFou l'antiga ciutat de Neàpolis, fou fundada vers el 500 aC o abans per colons grecs, tot i que va passar tot seguit als cartaginesos. Tucídides la qualifica de centre comercial cartaginès i diu que era la més antiga de les ciutats d'Àfrica després de Cartago.[4] La primera menció de Neàpolis és de l'any 413 aC, quan s'explica que uns mariners espartans van fer escala a una ciutat de nom Neàpolis anant de Cirene a Sicília. El Terratrèmol de Creta del 365 la va destruir i va deixar la major de la superfície sota les aigües.[5][6] El 310 aC la va ocupar Agàtocles que va respectar els seus habitants.[7] El 148 aC els romans se'n van apoderar i el cònsol Calpurni Pisó la va destruir. La ciutat es va refer lentament i va esdevenir colònia en temps de Juli Cèsar (Colonia Julia Neapolis),[8] però a partir del segle v primer els vàndals, després els romans d'Orient, després els amazics del rerepaís i finalment els àrabs van acabar d'ensorrar-la. Es va refer al segle xiii. La ciutat es va oposar al protectorat francès el 1881. La municipalitat es va fundar el 30 de juliol de 1887 i va ser de les primeres del país.[9] Després de 1970 ha tingut un fort creixement ocasionat per l'afluència de turistes, especialment a partir dels anys noranta. La ciutat celebra diversos festivals: festival d'estiu; fira d'artesania, a l'agost, i fira internacional de Nabeul, l'abril o maig, entre d'altres. AdministracióÉs el centre de la delegació o mutamadiyya homònima, amb codi geogràfic 15 51 (ISO 3166-2:TN-12), dividida en sis sectors o imades:[10]
Al mateix temps, forma una municipalitat o baladiyya (codi geogràfic 15 11), creada el 30 de juliol de 1887 i dividida en tres circumscripcions o dàïres:[11]
Referències
|