Nouvelle Vague (pel·lícula)

Nouvelle Vague
Fitxa
Direcció	Jean-Luc Godard
Protagonistes	Alain Delon; Domiziana Giordano; Christophe Odent; Jacques Dacqmine; Joseph Lisbona; Laure Killing; Laurence Côte; Roland Amstutz; Steve Suissa; Joe Sheridan
Producció	Alain Sarde i Ruth Waldburger
Guió	Jean-Luc Godard
Música	David Darling
Dissenyador de so	François Musy (en) , Henri Morelle, Miguel Rejas (en) i Willi Studer
Fotografia	William Lubtchansky i Christophe Pollock
Muntatge	Jean-Luc Godard
Dades i xifres
País d'origen	França i Suïssa
Estrena	1990
Durada	101 min
Idioma original	francès
Versió en català	Sí
Rodatge	Ginebra
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema fantàstic i drama
Lloc de la narració	Suïssa
Premis i nominacions
Nominacions	Premi del Cinema Europeu al millor compositor europeu (1990) ;

Nouvelle Vague és una pel·lícula franco-suïssa dirigida per Jean-Luc Godard i estrenada l'any 1990. S'ha doblat al català.^[1]

Argument

Una dona rica, bonica i activa atropella un home a la carretera. El porta a casa seva, se'n fa càrrec i l'acull a la seva luxosa casa a la vora del llac Léman, entre els criats i els seus col·laboradors. Silenciós i pensatiu, s'instal·la en la seva vida i esdevé per a ella una mena de contrapunt a la seva gran activitat. Però el seu replegament en ell mateix la irrita, i, mentre es banyen al mig del llac, el fa caure a l'aigua i el deixa ofegar. A continuació, ella reprèn la seva vida activa. Al cap d'un temps arriba un altre home de físic idèntic. Diu que és el seu germà i que està al corrent de l'homicidi, i, a canvi del seu silenci, aconsegueix la direcció d'una de les societats de la dona. Aquesta vegada es tracta d'un home actiu, brillant i autoritari. Esdevenen amants, però ara és ell qui ho dirigeix tot, mentre que ella es deixa portar. L'escena es repeteix: se'n van amb vaixell pel llac, però ara és ella qui cau a l'aigua i es comença a ofegar. Ell la salva i es queda al seu costat mentre li mostra el seu autèntic rostre: dins seu hi ha un mica de cada home. Era el primer? ^[2]

Repartiment

Alain Delon: «Ell», Roger Lennox i Richard Lennox
Domiziana Giordano: «Ella», Elena Torlato-Favrini
Roland Amstutz: Jules, el jardiner
Laurence Costa: Cécile, la governanta
Jacques Dacqmine: el director general
Christophe Odent: Raoul Dorfman, l'advocat
Laurence Guerra: Della, la secretària
Joseph Lisbona: el doctor Parker
Laure Killing: Dorothy Parker, la dona del metge
Belkacem Tatem
Véronique Muller: l'amiga de Raoul núm. 1
Maria Pitarresi: l'amiga de Raoul núm. 2
Jacques Viallette: el director de la fàbrica
Brigitte Marvine: la periodista del restaurant
Cécile Reigher: la criada
Steve Suissa: el servidor del restaurant
Pascal Sablier: el client iranià
Violaine Barret: la dona del jardiner
Raphaël Delpart
Joe Sheridan

Música

Paolo Conte: Blue Tango
David Darling: Far Away Lights, Solo Cello, Clouds, Solo Cello And Voice
Gabriella Ferri: HA Zaza
Paul Giger: Crossing
Paul Hindemith: Mathis der Maler (Grablegung), Trauermusik, Mathis der Maler (Versuchung dels heiligen Antonius), Sonate für Viola (1937), Sonate für Bratsche allein Op. 25/1
Heinz Holliger: Trema für Violoncello solo
Werner Pirchner: Kammer-Symphonie, Sonate vom rauen Leben, Do You Know Emperor Joe, Kleine Missa um "C" für den lieben Gott
Dino Saluzzi: Winter, Transmutation, Andina
Arnold Schoenberg: Verklärte Nacht
Jean Schwartz: Charta Koa
Patti Smith: Distant Fingers

Nominacions

1990: Festival de Canes: nominada a la Palma d'Or (millor pel·lícula)
1990: Premis César: nominada a millor so
1990: Premis del Cinema Europeu: nominada a millor música

Referències

↑ «Nouvelle Vague». esadir.cat.
↑ «Nouvelle Vague». The New York Times.

[1] «Nouvelle Vague». esadir.cat.

[2] «Nouvelle Vague». The New York Times.

[1]