L'Olimpíada d'escacs és un torneig d'escacs per equips, biennal, que enfronta equips nacionals d'arreu del món. La competició és organitzada per la Federació Internacional d'Escacs (FIDE), que és qui en designa la seu. L'Olimpíada és oberta a qualsevol persona amb independència del gènere, tot i que també hi ha un esdeveniment només femení, les olimpíades d'escacs femenines.
Orígens
La primera Olimpíada és considerada no oficial, atès que no va ser organitzada per la FIDE. A les Olimpíades del 1924 hom va intentar incloure els escacs en els Jocs Olímpics, però no es va arribar a acord degut principalment a conflictes a l'hora de distingir entre jugadors professionals i jugadors aficionats.[1] Així, mentre a París se celebraven els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, s'hi va organitzar també la I Olimpíada d'Escacs no oficial. La FIDE es fa formar el 20 de juliol de 1924, justament el dia de la clausura dels Jocs Olímpics d'estiu de 1924.[2]
La FIDE va organitzar la I Olimpíada d'Escacs el 1927 a Londres.[1] Les Olimpíades varen organitzar-se de manera irregular, annualment o a vegades a períodes més llargs, fins a la Segona Guerra Mundial; des del 1950 s'han organtizat regularment cada dos anys, tot i que no va ser fins al 1952 quan realment es va consagrar la denominació d'Olimpíada".[1]
Esport reconegut
Els escacs són un esport reconegut pel Comitè Olímpic Internacional[3] i la FIDE és la Federació Internacional reconeguda per l'esport dels escacs des de juny del 1999.[3][4][5][6]
Com a membre del Comitè Olímpic Internacional, la FIDE n'accepta les regles, inclosa l'obligació controvertida de les proves antidopatge.[7][8][9][10] La intenció del món dels escacs d'esdevenir un esport olímpic no té un futur clar actualment. En qualsevol cas, la denominació que fa la FIDE de la seva competició per equips nacionals com a "Olimpíada" té un origen històric, tot i que no està vinculada amb l'organització dels Jocs Olímpics.
La competició
Cada Federació nacional reconeguda per la FIDE pot inscriure un equip a l'Olimpíada (en el cas del Regne Unit, un equip per cadascuna de les seves quatre nacions, a més de Guernsey i Jersey).[1] Els equips són formats per sis jugadors, quatre titulars i dos suplents (norma canviada per 4+1 a Dresden 2008[11]).[1]
Al principi, es jugava una lliga tots contra tots, però, amb l'increment del nombre de participants, al cap dels anys això va esdevenir impossible.[1] El 1976 es va implantar el Sistema Suís.[1]
El trofeu que s'entrega a l'equip guanyador és la Copa Hamilton-Russell,[1] que va ser oferta com a premi pel magnat anglès Frederick Hamilton-Russell per la I Olimpíada d'Escacs (Londres 1927). L'equip guanyador conserva la copa fins a la següent edició, quan s'entregarà al proper equip guanyador. El trofeu que s'entrega a l'equip femení guanyador és la Copa Vera Menchik, la primera Campiona del Món femenina.
* El 1976 la Unió Soviètica i la resta d'estats del bloc comunista no varen competir a l'Olimpíada per motius polítics.
Rànquing per equips
La taula es refereix als equips absoluts, ordenats per les medalles guanyades a les Olimpíades d'escacs, comptant-hi les no oficials, i ordenats pel nombre de primers llocs, desempatats pel nombre de segons llocs, etc.
_gegen_Fischer_(USA).jpg)
_pictogram.svg){kind=small}
