Olivier Saïsset

Olivier Saïsset

Biografia
Naixement	7 juny 1949 (75 anys) Erau (França)
Activitat
Ocupació	jugador de rugbi a 15
Esport	rugbi a 15
Posició a l'equip	Tercera línia
Trajectòria   Equip – Association Sportive de Béziers Hérault 1971–1975 França (8)

Olivier «Olive» Saïsset és un exjugador de rugbi francès, nascut el 7 de juny de 1949 al Poujol-sur-Orb, antic tercera línia ala (1 m 88, 88 kg), i posteriorment entrenador.

Després de debutar de jovenet al club de Bédarieux, i mestre de professió, va ocupar el lloc de tercera línia ala a l'Association sportive de Béziers Hérault, durant l'época del Gran Béziers que va dominar el rugby francès amb 10 títols de campió de França, i 11 finals jugades entre 1971 i 1984.

Ell mateix fou campió els anys 1971, 1972, 1974, 1975, 1977 i 1978. Fou el millor marcador d'assajos del campionat l'any 1978 (23 assajos). Va participar en la final del 1976. Vencedor també del Challenge Du Manoir els anys 1972, 1975 i 1977. Durant aquest període acumulà 17 seleccions a l'equip de França, del qual fou capità durant la gira del 74 a Argentina. Ja fou campió de França juniors l'any 1968.

Després de la crisi del club l'any 78, on pleguen l'entrenador Raoul Barrière i el capità Richard Astre, es fa càrrec de l'equip durant la temporada 79-80 i aconsegueix un altre títol pel club. Juga amb l'US Murviel-les-Béziers del 80 al 83 amb Henri Cabrol i Elie Vaquerin. Del 83 al 85 entrena l'US Carcassona. Torna per entrenar el "seu" club, l'AS Béziers, el 1987-88 i el 2000.

L'any 2000 és sol·licitat per la Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà (USAP) on durant 4 anys imposa les seves idees, i porta el club, primer a la final de la copa d'Europa l'any 2003, perduda contra Tolosa, i la final del campionat de França l'any 2004, perduda contra l'Estadi Francès. Aquestes dues enormes decepcions provoquen la seva destitució.^[1]

Alguns mesos més tard, Saïsset és sol·licitat per l'AS Montferrandaise, que tenia moltes dificultats en el campionat, i és nomenat «entrenador-assessor».^[2] Redreça la situació i aconsegueix classificar l'ASM per la Copa d'Europa. Però menys d'un any després de la seva arribada, es cansa dels desplaçaments des del seu domicili a Murviel-lès-Béziers, plega i es fa càrrec altre cop de l'AS Béziers que competeix en Pro D2, l'any 2005.^[3] A finals de la temporada 2007-2008, i després d'un final de temporada decebedor, quan Béziers ho tenia tot de cara per classificar-se per a la semifinal de proD2, canvia la directiva del club i deixa d'entrenar.