Ordoñezita
Fórmula química	ZnSb5+ 2O₆
Epònim	Ezequiel Ordóñez
Localitat tipus	mina Santín, Cerro de las Fajas, Santa Catarina, Mun. de Santa Catarina, Guanajuato, Mèxic
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DB.10
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DB.10
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/D.04
Dana	44.2.1.2
Heys	24.2.4
Propietats
Sistema cristal·lí	tetragonal
Estructura cristal·lina	a = 4,66Å; c = 9,26Å
Color	de marró molt brillant a molt fosc, d'incolor a gris pàl·lid, de verd oliva groguenc a verd oliva fosc
Macles	pla de macla (013)
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	adamantina
Diafanitat	semitransparent
Densitat	6,635 g/cm³ (mesurada); 6,657 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Impureses comunes	Al, Si
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1953
Símbol	Ord
Referències	[1]

L'ordoñezita^[2] és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la byströmita. El seu nom fa honor a Ezequiel Ordóñez Aguilar (1867-1950), destacat geòleg mexicà, director de l'Institut Geològic de Mèxic.

L'ordoñezita és un mineral de zinc, antimoni i oxigen de fórmula ZnSb₂O₆, de colors variats (marrons de brillants a foscs, verds olives de groguenc a foscs, i de gris pàl·lid a incolor), una duresa de 6,5, una densitat de 6,635-6,657 g/cm³, cristal·litza en el sistema tetragonal.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'ordoñezita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, pirolusita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.

Fou descrita per primer cop per G. Switzer i W.F. Foshag el 1955, a partir d'una mostra obtinguda a la mina Santín, a Guanajuato, Mèxic.^[3] També ha estat descrita a Alemanya, el Canadà, els Estats Units, Itàlia, altres indrets de Mèxic, i Suïssa.