Pablo García Baena
Pablo García Baena (Còrdova, 29 de juny de 1923 - Còrdova, 14 de gener de 2018)[1] fou un poeta espanyol, pertanyent al Grupo Cántico. BiografiaNascut el 29 de juny de 1923 a la ciutat de Còrdova va assistir de nen al col·legi Hermanos López Diéguez i va cursar el batxillerat al col·legi Francès, amb els Germans Maristes i al col·legi de l'Assumpció. Va estudiar pintura i història de l'art a l'Escola d'Arts i Oficis de Còrdova, on va fer amistat amb el pintor Ginés Liébana. Començà a freqüentar la Biblioteca Provincial, on coneix al també poeta Juan Bernier, que el va fer descobrir les lectures de Marcel Proust, Juan Ramón Jiménez, Pedro Salinas, Jorge Guillén i sobretot Luis Cernuda. Començà a publicar en la premsa local amb poemes i dibuixos, firmats sovint amb una única "I majúscula" o amb el pseudònim Luis de Cárdenas, a les revistes Caracola, en El Español i en La Estafeta Literaria. El 1942 va estrenar a Còrdova una versió teatral sobre quatre poemes de Sant Joan de la Creu. Remor oculta, ela seu primer recull de poemes, va aparèixer en la revista Fantasía el gener de 1946. El 1947 ell i el seu amic Ricardo Molina van concórrer al Premi Adonáis de poesia, sense èxit, per la qual cosa van decidir crear la seva pròpia revista juntament amb els poetes Juan Bernier, Julio Augmenti i Mario López i els pintors Miguel del Moral i Ginés Liébana: Cántico (Còrdova, 1947-1949 i 1954-1957), que serà una de les més importants de la Postguerra espanyola. Aquests autors seran coneguts des de llavors com a Grupo Cántico. Cántico reivindicava una major exigència formal i estètica i una major sensualitat, i enllaçava amb la poesia de la Generació del 27, especialment amb Luis Cernuda; barroca, exaltada i vitalista, la seva poesia va influir entre les generacions més joves servint de pont entre els Novísimos i la Generació del 27. Entre Óleo, de 1958, i Almoneda, de 1971, va sostenir un llarg silenci poètic, trencat ja definitivament després d'aquest últim llibre. És col·laborador de diferents diaris nacionals i realitza lectures i conferències en els centres culturals espanyols. El 1984 va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la seva perseverança en el cultiu d'una actitud estètica independent i per la seva influència en els nous corrents de la poesia espanyola. Actualment és membre de la Comissió Assessora del Centre Andalús de les Lletres del que és director. La seva poesia posseïx un accent gongorà i sensualitat, i inclou la temàtica religiosa dels ritus i les processons. Obra publicadaPoesia
Prosa
Referències
Enllaços externs
Information related to Pablo García Baena |