Palau Barberini
El Palau Barberini (Palazzo Barberini, en italià) (Via Barberini, 00184), és un palau construït al segle xvii a Roma per la família Barberini.[1] És una de les dues seus de la Galleria Nazionale d'Arte Antica; l'altra és el Palau Corsini, al barri de Trastevere. El 2007 les col·leccions pictòriques es concentraven en unes poques sales, a l'espera que concloguin les llargues obres de rehabilitació. HistòriaAquest palau, un dels més imponents i significatius del període barroc, va ser iniciat el 1625 per Carlo Maderno ajudat per Borromini, i va ser acabat el 1633 per Gian Lorenzo Bernini,[2] a qui es deu la façana del pòrtic coronat per una doble galeria tancada, flanquejada per vistoses finestres. De Bernini és també l'escalinata, i de Borromini l'escala el·líptica sota el pòrtic. La volta del saló principal va ser pintada al fresc per Pietro da Cortona (Al·legoria de la Providència Divina)[3] i altre saló alberga el fresc de La saviesa divina, d'Andrea Sacchi. La col·leccióL'edifici és la seu de la Galeria que comprèn una col·lecció de pintura dels segles xiii a xviii.[4] Entre les obres destaquen Històries de Crist de Giovanni da Rímini, Verge amb el Nen i Anunciació de Filippo Lippi, La Magdalena de Piero di Cosimo, La fornarina de Rafael, Retrat de Stefano Colonna de Bronzino, i moltes altres obres de Lotto, Bartolommeo Veneto, Tintoretto, el Greco, Caravaggio (Judith decapitant a Holofernes), Nicolas Poussin, Hans Holbein (Enric VIII d'Anglaterra) i Metsys. L'apartament Barberini, del segle xviii, que atreu per les seves riques decoracions a l'estil rococó està en el segon pis. En aquesta planta també estan 13 sales dedicades a pintors italians del segle xviii. En dues sales es poden veure les obres del llegat del Duc de Cervinara, dedicades a artistes francesos del segle xviii i la secció d'arts decoratives del segle xviii, amb mobles, porcellanes i vestits de l'època rococó. Vegeu tambéGaleria d'obres
Referències
|