Palau de la Virreina de Gràcia
El Palau de la Virreina de Gràcia o Torre de Gràcia era un edifici de la Vila de Gràcia, actualment desaparegut. HistòriaFou projectada el 1771 per l'arquitecte barceloní Carles Grau amb un estil barroc amb tendència classicista i amb cert regust colonial per al virrei del Perú Manuel d'Amat i de Junyent en els terrenys de l'antiga hisenda Vidal, a prop de la que llavors es diria Torre Xica.[1][2] Les obres s'acabaren el 1773, i encara que el palau de la Rambla era la residència oficial del virrei, quan aquest es va retirar va destinar la torre de Gràcia a l'esbarjo, a les festes, als actes socials i les celebracions, a més de passar-hi els estius i les temporades de repòs.[1] El 1777, Amat es va casar amb Francesca de Fivaller i de Bru, uns 50 anys més jove que ell, per a reparar l'ofensa que havia contret un nebot seu en desdir-se del compromís matrimonial amb ella,[1] i el convit nupcial se celebrà en aquest mateix palau. Pocs anys després, el 1782, el virrei morí i la seva vídua va fer-se càrrec de l'administració dels dos palaus. És llavors quan a començar a ser anomenat popularment de la Virreina, possiblement potenciat pel fet que la dama mantingué un actiu i intens usdefruit de la mansió seguint l'estil de l'alta societat barcelonina de l'època.[3] A la mort de la vídua Fivaller el 1791, la torre fou heretada per Antoni d'Amat i de Rocabertí, nebot de Manuel d'Amat,[4][5] i el 1794, esdevingué l'espai d'acollida de la comunitat dels Josepets, i el 1797, d'alguns nobles fugits de la Revolució Francesa. Anys més tard, es convertí en un espai de convalescència per als afectats per l'epidèmia de febre groga de 1821.[3] Antoni d'Amat morí el 1824 sense fills, i seguint les disposicions testamentàries del virrei, la torre passà a mans d'una causa pia per a dotar donzelles, el patró de la qual era Manuel Gaietà d'Amat i de Peguera,[4][5][6] quart marquès de Castellbell i cinquè marquès de Castellmeià.[3] El 1835, el marquès l'establí en emfiteusi, juntament amb la Torre Xica i el palau de la Rambla, a Josep Carreras i d'Argerich,[4][7][6] que l'any següent l'establí de nou als administradors de l'Hospital de la Santa Creu.[8] El 1843 es tornà de nou un espai de repòs en ser habilitat com a hospital militar provisional durant la bullanga de la Jamància, un ús que mantindria en anys posteriors com a hospital per a militars convalescents i finalment, per a Capitania General.[3] Pels volts del 1848, i després del projecte fallit de reconvertir-lo en un hospital psiquiàtric, la torre va ser utilitzada com a presó militar, i el 1864 passaria a ser una caserna d'infanteria.[3] El 1878, l'Ajuntament de Gràcia va adquirir la finca per a la urbanització de la zona.[9][1] DescripcióEs trobava aproximadament on ara hi ha l'església parroquial de Sant Joan i els seus límits se situaven entre el carrer de la Providència, el Torrent del Pecat, la Travessera de Gràcia i el Torrent de l'Olla. Era una finca de grans dimensions, veïna de Can Trilla, Can Pardal, Cal Xero, Cal Casaca i Cal Comte amb una extensió de 30 mujades (146.895 m²).[1] La torre era de planta rectangular amb dos pisos i a cadascun dels vèrtexs s'aixecaven quatre torres quadrades, coronades amb un sostre piramidal.[2] L'edifici estava encarat al mar, o sigui, cap a l'actual carrer de Sant Lluís. Davant seu pujava el camí que menava a la casa, formant un passeig, que correspon a l'actual carrer de Torrijos. A la cantonada dels dos carrers esmentats encara hi ha la seva masoveria, amb jardí al davant i darrere.[1] Referències
Vegeu tambéBibliografia
Enllaços externs
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
