Pedro Herrera Camarero

Biografia
Naixement	18 gener 1909 Valladolid (Espanya)
Mort	28 octubre 1969 (60 anys) Buenos Aires (Argentina)
Secretari general Confederació Nacional del Treball
abril 1947 – valor desconegut
11è Conseller de Sanitat i Assistència Social
17 desembre 1936 – 3 abril 1937 ← Antonio García Birlán – Josep Juan i Domènech →
Activitat
Lloc de treball	Barcelona
Ocupació	sindicalista, polític
Membre de	Confederació Nacional del Treball Federació Anarquista Ibèrica

Pedro Herrera Camarero (Valladolid, 18 de gener de 1909 - Buenos Aires, 28 d'octubre de 1969) fou un anarcosindicalista espanyol. Treballador ferroviari, fou militant de la CNT i de la FAI.

Amic de Diego Abad de Santillán i Jacinto Torhyo, el 1927 es va establir a Barcelona, on va ser un dels principals líders de la Federación Anarquista Ibérica. Com a representant de la FAI signà els pactes d'unitat d'acció UGT-CNT-PSUC-FAI a Barcelona l'11 d'agost de 1936 i 22 d'octubre de 1936. Fou conseller de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat de Catalunya des del 16 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937 com a representant la CNT. Va donar suport a les tesis de Marià Rodríguez i Vázquez fins que aquest va donar suport al govern de Juan Negrín el 1938.

En acabar la guerra civil espanyola s'exilià a Perpinyà, on va romandre un temps confinat als camps de concentració de Vernet i Djelfa. Fou membre del consell general del Moviment Llibertari Espanyol i l'abril del 1947 fou nomenat secretari general de la CNT a l'exili.^[1] Durant el govern Negrín va liderar el corrent crític de la FAI enfront del col·laboracionisme de la CNT amb el govern.^[2] Cap al 1950 marxà a Río de Janeiro i després a Argentina, on va publicar llibres i edità la revista Resurgir. Amb els anys s'aproximà a postures reformistes i hom afirma que donà suport al cincpuntisme sense abandonar, però, la CNT.^[3]

• La AIT (1946) amb José Pérez Burgos