|
Període Hakuhō El Període Hakuhō (白鳳時代, Hakuhō jidai, lit. "període del fènix blanc") va ser una era japonesa no oficial era japonesa (年号,, nengō,, lit. "nom d’any") de l'Emperador Tenmu[1] després del Hakuchi[2] i després del Suchō.[3] La seva curta durada va perllongar-se entre els anys 673 als 686.[1] El període Hakuhō es fa servir més sovint com a terme general que descriu un rang més extens d’anys. Història de l’artHakuhō es fa servir convencionalment per a identificar un període artístic ampli de finals del segle VII i principi del segle viii.[1] Aquest terme es fa servir principalment en la història de l’art i va ser introduït l’any 1910 en l’Exposició Nipona-Britànica d’aquell any.[4] En el context històric general, el període Asuka s’entèn que ensolapa el període Hakuhō, i que el Hakuhō es pot entendre que és seguit pel període Tempyō en la història de l’art.[1] El període Hakuhō va estar marcat per la ràpida expansió del Budisme al Japó. Artísticament aquest període va estar influenciat directament per la Dinastia Sui i la Dinastia Tang,[4] i influenciat indirectament pel llegat en art de l'Imperi Gupta de l’Índia.[1] Amb les Reformes Taika, aquest període va canviar les estructures del govern més burocràticament seguint els models de la Xina. La primera capital imperial permanent es va establir a Fujiwara-kyō el 694.[5] Centernars de temples budistes del Japó es van bastir durant el període Hakuhō, incloent Kawara-dera, Daikandai-ji i Yakushi-ji a Fujiwara-kyō, en estils que mostren considerable influència de la Dinastia Tang xinesa.[6][7] Quan va desaparèixer el regne de Baekje l’any 660, els refugiats es van naturalitzar la Japó i van tenir un gran paper en el disseny i la construcció d’aquests temples. En aquella època els materials principals per a construir els temples eren la pedra i el bronze;[8] tanmateix, al Japó es va fer servir també molt la fusta que ja es feia servir en escultures Notes
Referències
|
