Pere Lazaga Sabater (Valls, el 3 d'octubre de 1918 - Madrid, el 30 de novembre de 1979), conegut artísticament com a Pedro Lazaga, va ser un prolífic director i guionista de cinema català.[1]
Biografia
Pere Lazaga va combatre a favor de la República durant la Guerra Civil. En acabar el conflicte va ser empresonat pel règim Franquista. Amb l'objectiu de redimir-se, Lazaga va allistar-se a la Divisió Blava amb el qual va combatre a Rússia a la Segona Guerra Mundial. En tornar a l'estat espanyol va dedicar-se, entre altres coses, a escriure diferents publicacions per al butlletí del Cine-Club del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics.[1]
El primer contacte de Pere Lazaga amb el cinema va arribar al 1946, quan va vendre una adaptació que havia fet de la novel·la Abel Sánchez d'Unamuno. La pel·lícula va ser dirigida per Carlos Serrano de Osma. En aquesta cinta, a més de guionista, Lazaga va exercir com ajudant de direcció. En un període de dos anys, el de Valls va col·laborar en diferents cintes com a guionista, cap de producció i ajudant de producció. Destaquen en guió l'adaptació d'una novel·la menor d'Emilia Pardo Bazán i el guió de La sirena negra, també de Serrano de Osma. Per a aquesta última Lazaga va fer tasques d'ajudant de direcció. Igualment va passar a Embrujo on va treballar l'argument i va ser ajudant de direcció. Aquesta tasca també la va dur a terme l'any 1948 a Vida en Sombras, de Llorenç Llobet-Gràcia. El mateix any va debutar com a director amb el migmetratge avui desaparegut Encrucijada.[1] Seguidament va rodar la pel·lícula Campo bravo, gravada a Sant Quirze del Vallès.[2] Al 1957 estableix una relació professional més o menys mantinguda amb la productora Ágata Films. Més tard, arran de l'èxit de La Ciudad no es para mi, al 1966 va associar-se amb el productor Pedro Masó. En trencar amb Masó, el cinema de Lazaga vira de les comèdies populars ibèriques a productes amb tints eròtics, estereotipats, patriarcals i sovint masclistes, sempre vinculats a la permissibilitat del règim. Destaquen títols com Vente a ligar al Oeste, Yo soy fulana de tal, Terapia al desnudo, entre d'altres. El cineasta va estar actiu fins al dia de la seva mort, causada per un tumor cerebral l'any 1979.[1]
Filmografia
Director
Guionista
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211.
- ↑ Magí., Crusells,. Directores de cine en Cataluña: de la A a la Z. Barcelona: Publicacions i Edicions, Universitat de Barcelona, [2009], ©2008. ISBN 9788447533169.
