Pere de Palou
Pere de Palou, President de la Generalitat de Catalunya, nomenat el juliol de 1434.[1] Fill d'una família de la noblesa del Vallès, el seu pare havia estat conseller de la ciutat de Barcelona, procurador general del Regne de Sardenya amb Ferran I i vicealmirall de Catalunya (1397). Canonge de la seu de Barcelona des de 1412, participà com a procurador a les Corts Catalanes de 1431, 1436 i 1440. El 1432 va ser rector de Santa Maria del Mar. A les Corts de Montsó (1435-1436), la reina Maria de Castella demana fons per pagar el rescat de 30.000 ducats exigit per Nàpols a canvi dels presoners nobles -entre els quals es trobava el rei Alfons i el seu germà Joan- capturats a la batalla de l'illa de Ponça i que és considerada la primera derrota d'una armada catalana. Gran amant dels llibres, les darreres informacions que consten d'ell són del 1440. Referències
|