|
President del Consell de Ministres del Brasil
El President del Consell de Ministres del Brasil, en ocasions citat com Primer Ministre va ser un càrrec existent en dos períodes de la història política del país. La persona que ostentava aquest càrrec era el cap de govern en un sistema parlamentari. La primera experiència parlamentària va donar-se entre 1847 i 1889, durant el regnat de l'Emperador Pere II.[1] La segona i última ocasió en què es va posar en pràctica un sistema parlamentari es va produir durant el govern del president João Goulart, l'any 1961, a causa d'una esmena constitucional aprovada pels seus opositors abans d'iniciar el mandat. Aquesta segona experiència parlamentària va ser de curta durada, amb la restauració del sistema de govern presidencial en un plebiscit nacional el 1963.[2] En l'actualitat, el Brasil es regeix sota un sistema presidencialista, on el President de la República Federal n'és cap d'estat i de govern.[3] Etapa 1847–1889El "Segon Regnat" va ser el període de la història del Brasil iniciat amb la declaració de la majoria d'edat de Pere II i el final de la regència (23 de juliol de 1840) i que s'allarga fins al cop d'estat del 15 de novembre de 1889 i la proclamació de la República Brasilera. L'emperador va ser coronat el 18 de juliol de 1841, amb 15 anys. Encara trigaria uns anys en adoptar les primeres mesures rellevants, sent una de les més importants la institució del parlamentarisme al país.[4][5] El càrrec de President del Consell de Ministres, referit per la premsa normalment com a "President del Gabinet", va ser creat pel decret núm. 523, de 20 de juliol de 1847,[6] però mai va ser inclòs en la Constitució Imperial.[7] El nombre de ministres era petit segons els estàndards brasilers actuals: inicialment hi havia sis carteres (equivaldrien a Interior, Afers estrangers, Marina, Guerra, Finances i Justícia) i el 1860 es va crear un setè ministeri (Agricultura, Comerç i Obres Públiques).[1][8] La durada del gabinet depenia del suport que tingués a la Cambra de Diputats i del suport de l'emperador,[9] amb una durada mitjana inferior a dos anys. Si la Cambra de Diputats es feia incompatible amb el Consell de Ministres, corresponia a l'Emperador dissoldre el gabinet o dissoldre la Cambra.[10][11] Va haver, en total, 32 Presidents del Consell de Ministres.[9] Etapa 1961-1963La situació política al Brasil era complexa i l'amenaça d'un cop militar era molt present. El President Jânio Quadros va dimitir el 25 d'agost de 1961. El Vicepresident, João Goulart, es trobava a la Xina en viatge oficial, i no va poder tornar fins al 8 de setembre. Mentrestant, el President de la Cambra de Diputats, Ranieri Mazzilli, va ocupar el càrrec de manera interina, tot i que es va conformar una junta militar que assumí el poder de facto al país. Els militars no veien amb bons ulls que un socialista governés al país i van accelerar els plans per impedir que jurés el càrrec. El Congrés Nacional i la cúpula militar van arribar a un acord: adoptar un sistema parlamentarista, deixant Goulart vestir la Faixa presidencial però sense dirigir l'executiu.[12][2] Aquesta etapa va estendre's fins al 24 de gener de 1963. El nou sistema no va assentar-se i el Congrés Nacional va convocar un plebiscit pel 6 de gener de 1963. La consulta «Aprova l'Acte Addicional que va instituir el parlamentarisme?» va ser guanyada pel No amb un 82,6% dels vots emesos, tornant al presidencialisme setmanes després.[12][13]
Referències
Bibliografia complementàriaImperi
República
Vegeu també A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: President del Consell de Ministres del Brasil |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.png)
