Rànquing d'universitats
Aquest rànquing d'universitats, o més detalladament "rànquing acadèmic d'universitats", són les llistes que classifiquen les universitats i institucions d'educació superior i investigació de tot el món. Aquesta classificació s'elabora aplicant una rigorosa metodologia científica de tipus bibliomètric que inclou uns criteris objectius, mesurables i reproduïbles. L'objectiu d'aquestes llistes és fer públiques l'acompliment i qualitat relativa d'aquestes institucions. Els llistats són de dos tipus principals:
A més d'aquests llistats, darrerament n'han aparegut altres que són producte de criteris subjectius als que no se'ls té amb tanta consideració perquè presenten una manca de rigor. Estan basats fonamentalment en sondeigs d'opinió, reflectint per això, les opinions subjectives, les experiències personals i, possiblement, els prejudicis dels enquestats. Criteris objectius bibliomètricsAquests són alguns dels criteris objectius basats en la bibliometria més comuns en l'elaboració de les classificacions, criteris que no provenen directament de les institucions avaluades i per això són més objectius i els resultats més rigorosos:[1]
Criteris objectius no-bibliomètricsAquests són els criteris basats en informacions que proporcionen les universitats a discreció. Per tant, són potencialment subjectes a manipulació, ja que no sempre són verificables. Molta d'aquesta informació és considerada "reservada" i per això les classificacions basades en ella no són del tot reproduïbles. Aquestes mesures no estimen tant l'impacte i qualitat de les institucions, sinó més aviat la seva infraestructura, pressupost i riquesa; alguns exemples són:
Classificacions acadèmiques objectivesAquests són alguns dels exemples més coneguts de classificacions basades majoritàriament en criteris objectius i realitzades per entitats reconegudes internacionalment: Shanghai Jiao Tong University RankingÉs una de les classificacions més conegudes mundialment, es tracta d'un llistat recopilat per un grup d'especialistes en bibliometria de la Universitat Jiao Tong de Shanghai, a la Xina. Aquest llistat inclou les principals institucions d'educació superior del món i són ordenades d'acord amb una fórmula que té en compte:[2]
En la llista del 2006, les tres universitats millors classificades d'entre les primeres 500 del món són:
Cal observar la distància tan gran entre la primera (Harvard) i la segona (Cambridge) de 27,4 punts. Si s'analitza la llista, veiem que Harvard supera en gairebé 40 punts a la setena (Colúmbia 61,8), i ja uns 50 amb la tretzena (Califòrnia-Sant Diego). La llista completa de les 500 universitats es pot veure en els següents enllaços:
Per consultar el rànquing d'anys anteriors podeu anar als següents enllaços:
The Times World University RankingEl dari britànic The Times publica un suplement anomenat Higher Education Supplement (THES) que és una classificació acadèmica amb una metodologia objectiva i amb les següents valoracions:[3]
Classificació webomètrica del CSICAquesta classificació (Ranking web of universities) la realitza el Cybermetrics Lab, un grup de recerca adscrit al Centro de Ciencias Humanas y Sociales del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) d'Espanya. La classificació es construeix a partir d'una base de dades que inclou al voltant d'11.000 universitats i més de 5.000 centres d'investigació i mostra les 3.000 institucions més ben situades. La metodologia bibliomètrica té en compte el volum de continguts publicats en la web, així com la visibilitat i impacte d'aquests continguts d'acord amb els enllaços externs que enllacen amb les seves webs. Aquesta metodologia està basada en l'anomenat "Factor-G"[4] que avalua objectivament la importància de la institució dins de la xarxa social de llocs d'universitats en el món.[5] Segons, aquest rànquing, les cinc universitats d'arreu del món que queden més ben posicionades són:
Classificació de la Comunitat EuropeaLa Comunitat Europea té la seva pròpia metodologia, amb la qual elabora una llista de les 22 universitats exclusivament europees més rellevants, que es basa en l'impacte de la producció científica.[6] Les tres millors classificades d'Europa són:
Classificació d'UniversiaUniversia és un portal d'Internet per als universitaris iberoamericans que publica un estudi bibliomètric per a les universitats i instituts d'investigació d'aquesta regió. La seva metodologia està basada en el nombre de publicacions arbitrades que estan registrades en la base de dades del Science Citation Index[7] Les tres millors classificades d'Hispanoamèrica, Espanya inclosa, per producció total són:
Classificació segons el "World Ranking Universities"
Classificació de l'Institut "Jozef Stefan"Aquesta classificació l'elabora l'Institut Jozef Stefan d'Eslovènia i proporciona una classificació de totes les universitats del món[8] basant-se en un refinament de la metodologia de la Universitat Jiao Tong de Shanghai. El criteri més important que s'empra en aquesta classificació és la proporció entre la presència de les institucions en dues de les bases de dades bibliomètriques més importants del món, el Science Citation Index i el Scopus. Classificacions més subjectivesAquestes classificacions són productes d'apreciacions subjectives i no estan basades necessàriament en mètodes bibliomètrics o científics clars i reflecteixen moltes vegades les mitjanes de les opinions d'enquestats que poden ser individus no necessàriament amb títols acadèmics o amb coneixement del conjunt de les universitats del món. Moltes vegades aquests estudis són publicats per encàrrec de les mateixes universitats amb l'objectiu de realitzar publicitat en determinats èpoques. Un dels més coneguts és el U.S. News & World Report College and University rànquings el qual ha rebut tota mena de crítiques per ser subjectiu i predicible. Segons el diari San Francisco Chronicle, "la millor universitat nord-americana d'acord amb aquest tipus d'estudis és la més rica".[9] Aquests estudis també han estat criticats per moltes altres institucions entre les quals destaquen la Universitat Stanford, el New York Times ([10][11][12][13][14][15][16][17][18][19][20][10]). A Espanya, publicacions amb classificacions d'aquest tipus les edita el diari El Mundo. Aquests estudis sovint sorgeixen perquè els anteriors estan massa esbiaixats cap a les ciències (sobretot per les fonts de refèrencia usades, per la qual cosa la majoria d'estudis humanístics no compten gaire en el total Referències
Vegeu tambéEnllaços externsInformation related to Rànquing d'universitats |