Romança per a violí núm. 2 (Beethoven)
La Romança per a violí i orquestra núm. 2, en fa major, op. 50 és una composició per a violí i orquestra de Ludwig van Beethoven. És la segona de les dues romances per a violí i orquestra que es va publicar (1805) tot i que la va compondre molt abans, cap al 1798. Probablement la primera execució pública fou el novembre 1798.[1] Les romances per a violí i orquestraBeethoven és conegut com a pianista, però era un amant també del violí, instrument pel qual va fer deu sonates, un concert, i diversos quintets, quartets, i altres obres. De romances per a violí en va fer dues, que tenen només un moviment i estan pensades per a un concert de solista.[2] Les dues tenen una estructura de rondó en dos episodis, ABACA i coda.[1] La Romança en fa major, op. 50 va ser publicada el 1805 per Bureau des Arts et d'Industrie, a Viena.[1] Malgrat el nombre d'opus més alt, fou composta uns cinc anys abans que la Romança en sol major, op. 40, que va ser publicada el 1803. Romança núm. 2En aquesta composició Beethoven conserva l'orquestra clàssica primerenca.[1] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
