Rosa Doz y Gordon
Rosa Doz y Gordon (Madrid, 26 de desembre de 1812 – Panticosa, 14 d'agost de 1875), coneguda habitualment pel títol nobiliari de marquesa vídua de Monreal i de Santiago, va ser una noble, filantropa i benefactora espanyola. Filla de Fermín Doz y Aguirre[1] i de Margarita Gordon y Archimbaud, d'origen escocès,[2] va néixer a Madrid el 26 de desembre de 1812.[3][4] Va ser educada al convent d'ursulines de Birmingham, al Regne Unit.[3] Es casà el 1838 amb Pedro Bernaldo de Quirós, militar i noble, marquès de Monreal, Cimada i Santiago.[5][6] La parella va tenir quatre fills, però tots van morir prematurament i, finalment, Doz enviudà del seu marit el 1861.[3][7] El 1854 va ser nomenada dama personal de la reina Isabel II.[8] A causa de la mort de tots els seus familiars, Doz va decidir dedicar la resta de la seva vida a la beneficència i les obres pietoses. Cal destacar el finançament de les Escuelas Dominicales el 1865, una institució fundada originalment per la comtessa d'Humanes i en decadència en aquell moment, de les quals es van obrir més centres. El 1870 fundà a Madrid les Escuelas Católicas, una escola per a nens pobres al barri de San Andrés, l'Associació de la Vela dedicada al Santíssim Sagrament i a la Mare de Déu dels Àngels, així com una capella pública a Cuatro Caminos, que fins llavors no disposava de centre religiós. En algun moment fundà també la congregació de les Germanes Pobres. Val a dir que la seva influència també va ser important en la fundació del convent de caputxins d'Arenys de Mar i de carmelites a Marquina.[9][3][4] La marquesa va morir el 14 d'agost de 1875 mentre s'estava als Banys de Panticosa (Osca) per recomanació del seu metge.[3][9][4] Referències
|
||||||||||||||
