Salnitrera

Una salnitrera^[1] o nitrera^[2] és un lloc de producció de nitrat de potassi o salnitre utilitzat principalment per a la fabricació de la pólvora. El salnitre es produeix de manera natural a certs llocs com les coves del Salnitre (Collbató) conegudes des del neolític^[3] –Cova del rat penat–, el guano (excrements de ratpenat) dipositat al llarg de milers d'anys es va convertir en salnitre per lixiviació mitjançant l'aigua meteòrica.

Manufactura

El procés consistia en enterrar excrements (humans o animals) en camps preparats a les nitreres, regar-los i esperar que la lixiviació fes la seva feina, recollint al cap d'un temps el salnitre que “sortia” cap a la superfície del terra per eflorescència. Després es transportava per a ser concentrat bullint-lo a les calderes de la factoria.^[4]

Història

A part de "Montepellusanus",^[5] al llarg del segle xiii (i següents) l'únic subministrament de salnitre de tota l'«Europa cristiana» era a Catalunya: «...i se n'ha trobat a Espanya a Aragó a una certa muntanya al costat del mar...i els mateixos hispans li diuen alumen acetum activum: saraceni apellant ipsum borax et credunt quod sit alumen».^[6]^[7] Et in Hispania invenitur versus Argoniam in quodam monte juxta mare”. et apellant ipsum hispani alumen acetum activum...^[8]^[9]

De fet el 1561, Elisabet I d'Anglaterra en entrar en guerra amb Felip II d'Espanya, es va quedar sense poder importar el salnitre (del que el Regne d'Anglaterra no en tenia producció pròpia), i va haver de pagar “300 lliures or” al capità alemany Gerrard Honrik per les “Instructions for making salpetre to growe” (el secret del “Feuerwerkbuch” -les nitreres-)^[10]

Vegeu també

Bernard Courtois, director d'una nitrera (o salpêtrière), descobridor del iode.
Jean Baptiste Courtois, pare de l'anterior i fundador de la nitrera.
Història de la pólvora a Catalunya
Nitrat de Xile
Mines de nitre de Humberstone i Santa Laura
Illes Chincha
Caliche
Femer

Referències

↑ «salnitrera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
↑ nitrera a Optimot
↑ Coves neolític
↑ Paul-Antoine Cap. Etudes biographiques pour servir à l'histoire des sciences ...: sér. Chimistes. V. Masson, 1857, p. 294– [Consulta: 23 febrer 2013].
↑ James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 88–. ISBN 978-0-8018-5954-0. al segle xii
↑ Scot, Michael. De Alquimia (manuscrit). 3 volums, 1180-1236.
↑ James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 311–. ISBN 978-0-8018-5954-0 [Consulta: 19 març 2012].
↑ James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 89–. ISBN 978-0-8018-5954-0.
↑ Alexander Adam. A compendious dictionary of the Latin tongue: for the use of public seminaries and private students. Printed for T. Cadell and W. Davies, by C. Stewart; London; Bell and Bradfute, W. Creech, 1805, p. 339– [Consulta: 19 març 2012].
↑ Cocroft, W.D.. Dangerous Energy: The Archaeology of Gunpowder and Military Explosives Manufacture. Historic England Publishing, 2014, p. 5. ISBN 978-1-84802-181-5 [Consulta: 8 juny 2022].

Bibliografia

Pietro Filioli «Necrologia – Giuseppe Maria Giovene – Arciprete della Cattedrale Chiesa di Molfetta». Annali Civili del Regno delle Due Sicilie. Tipografia del Real Ministero degli Affari Interni nel Reale Albergo de' Poveri, 25, gennaio e febbraio, 1837.
Andrea Tripaldi «Elogio storico del canonico arciprete Giuseppe Maria Giovene». Memorie di Matematica e di Fisica della Società Italiana delle Scienze Residente in Modena. Tipi della R. D. Camera [Modena], 22, 1841.
Giuseppe Maria Giovene. Lettera del Sig. canonico D. Giuseppe Maria Giovene, Vicario generale di Molfetta, al Sig. Abate Alberto Fortis, contenente varie osservazioni sulla nitrosità naturale della Puglia, 7 agost 1784.

[1] «salnitrera». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.

[2] trera a Optimot

[2-3] Coves neolític

[Cap1857-4] Paul-Antoine Cap. Etudes biographiques pour servir à l'histoire des sciences ...: sér. Chimistes. V. Masson, 1857, p. 294– [Consulta: 23 febrer 2013].

[Partington1960-5] James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 88–. ISBN 978-0-8018-5954-0. al segle xii

[6] Scot, Michael. De Alquimia (manuscrit). 3 volums, 1180-1236.

[Partington1960a-7] James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 311–. ISBN 978-0-8018-5954-0 [Consulta: 19 març 2012].

[Partington1960b-8] James Riddick Partington. A history of Greek fire and gunpowder. JHU Press, 1960, p. 89–. ISBN 978-0-8018-5954-0.

[Adam1805-9] Alexander Adam. A compendious dictionary of the Latin tongue: for the use of public seminaries and private students. Printed for T. Cadell and W. Davies, by C. Stewart; London; Bell and Bradfute, W. Creech, 1805, p. 339– [Consulta: 19 març 2012].

[Cocroft_2014_p._5-10] Cocroft, W.D.. Dangerous Energy: The Archaeology of Gunpowder and Military Explosives Manufacture. Historic England Publishing, 2014, p. 5. ISBN 978-1-84802-181-5 [Consulta: 8 juny 2022].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]