El etnònim "S(a)rd" pertany al substrat lingüístic pre-indoeuropeu. El nom fa la seva primera aparició en la estela de Nora, on la paraula Šrdn[18] testifica l'existència del nom quan van arribar per primera vegada els comerciants fenicis. D'acord amb el Timeu, un dels diàlegs de Plató, Sardenya i la seva gent, els "Sardonioi" (Σαρδονιοι), podrien haver estat nomenats en honor de Sardó (Σαρδώ), una llegendària dona nascuda a Sardes (Σάρδεις), capital de l'antic regne de Lidia en Anatòlia.[19][20]Pausanias i Sal·lusti diuen que era un heroi líbic i fill d'Hèrcules, reverenciat com Sardus Pater Babai ("Pare Sard" o "Pare dels Sards"), el qual va donar a l'illa el seu nom.[21] També se creu que els antics Sards foren associats amb els Sherden (šrdn en egipci), un dels Pobles del mar.[22][23][24][25] L'etnònim va ser després romanitzat com sardus (sarda en femení).
L'esperança mitjana de vida és de 81,9 anys (84,9 per a les dones i de 78,9 per als homes).
La Sardenya és la primera “zona blava” (blue zone) descoberta, és a dir una zona demogràfica i / o geogràfica del món on la gent viu una vida sensiblement més llarga.[33] Els sards, al costat de la gent d'Okinawa (Japó),[34] són un dels pobles més longeus en el món (22 centenaris / 100.000 habitants). Els factors clau d'una alta contentració de centenaris s'identifiquen en la genètica de la població de l'illa,[35][36] però sobretot en l'estructura social.[37]
↑Arnaiz-Villena A, Rodriguez de Córdoba S, Vela F, Pascual JC, Cerveró J, Bootello A. – HLA antigens in a sample of the Spanish population: common features among Spaniards, Basques, and Sardinians. – Hum Genet. 1981;58(3):344-8.
↑Grimaldi MC, Crouau-Roy B, Amoros JP, Cambon-Thomsen A, Carcassi C, Orru S, Viader C, Contu L. - West Mediterranean islands (Corsica, Balearic islands, Sardinia) and the Basque population: contribution of HLA class I molecular markers to their evolutionary history.
Historia de la isla de Cerdeña, por el caballero G. de Gregory, traducida al castellano por una sociedad literaria (1840). Barcelona: Imprenta de Guardia Nacional.
Gonen, Amiram. Diccionario de los pueblos del mundo. Anaya&Mario Muchnik, 1996.
Casula, Francesco Cesare. La Storia di Sardegna. Sassari: Carlo Delfino Editore, 1994.
Brigaglia, Manlio; Giuseppina Fois; Laura Galoppini; Attilio Mastino; Antonello Mattone; Guido Melis; Piero Sanna. Storia della Sardegna. Sassari: Soter Editore, 1995.
Ugas, Giovanni. L'Alba dei Nuraghi. Cagliari: Fabula Editore, 2006. ISBN 978-88-89661-00-0.
Cole, Jeffrey. Ethnic Groups of Europe: an Encyclopedia. ABC-CLIO, 2011. ISBN 978-1-59884-302-6.
Contu, Ercole. I sardi sono diversi. Carlo Delfino Editore, 2014.
Onnis, Omar. La Sardegna e i sardi nel tempo. Arkadia Editore, 2015.
Danver, Steven. Native peoples of the world - An Encyclopedia of Groups, Cultures, and Contemporary Issues.