|
Sedetans
Els sedetans (en llatí sedetani, en grec antic Σιδητανοί) eren els ibers que ocupaven la zona sud de l'Aragó, des l'Ebre en direcció sud, fins a tocar el país dels edetans, que ocupaven el centre del País Valencià. La capital era Salduie (l'actual Saragossa), de la que parla Plini el Vell.[1] Les monedes dels sedetans portaven la inscripció Sedeisken o Sedeiscen. El seu límit sud els formaven els rius Martín i Guadalop, on es troba el jaciment d'Azaila, del que no se'n coneix el nom antic però té restes ibèriques; cap a l'oest arribava fins a Alagó, més enllà del qual ja hi havia el territori dels vascons i celtibers; el seu límit nord era l'Ebre, a la regió de Saragossa; finalment, tenien a l'est als ilercavons i als edetans amb els que alguns autors confonen.[2][3] Encara que es trobaven entre els celtibers i els ilergets, gairebé no van oferir resistència als romans i es van romanitzar ràpidament. Al segle ii aC ja usaven la moneda romana i al segle I aC participaven en les legions.[3] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sedetans
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
