|
Sem (bíblic)
En el Gènesi, capítol cinquè, desè i onzè, Sem (hebreu: שֵׁם בן-נוֹחַ, Xēm ben Nōah; àrab: سام بن نوح, Sām ibn Nūh) era fill de Noè, que el va tenir quan ja havia complert cinc-cents anys.[1] Va ser pare de:[2] Va sobreviure al Diluvi universal gràcies a l'Arca de Noè, on Jahvè va manar a Noè que hi dugués la seva esposa, i els seus fills amb les seves esposes.［Gn 6:9-22］ Tradicionalment es considera que Sem i els seus descendents, anomenats semites, van poblar l'actual Àsia. Segons la Tradició jueva, Sem va ser el rei de (Jeru-)Salem, conegut pel títol de Malquicédeq (מַלְכִּיצֶדֶק, ‘rei de justícia’). Segons aquesta tradició, tant Isaac com Jacob van aprendre de Sem la història d'abans del Diluvi. A Arfaxad l'engendrà dos anys després del Diluvi, a l'edat de cent anys i després va viure cinc-cents anys en els quals naixeren els altres germans.[3] Segons la tradició egípcia, Sem va ser el faraó Semsem de la Dinastia I i va matar Nimrod, fill de Cuix. Segons el Llibre de Jasher també va assassinar Esaú, descendent seu.[4] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sem
|
||||||||||||||||||||||||||||
