|
Setge de Jumella
El Setge de Jumella de 1357 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres. AntecedentsLes causes de la guerra es troben en les pretensions del monarca castellà sobre les terres del sud del Regne de València, incloent-hi Múrcia, Elx, Alacant i Oriola. L'any 1357, el rei Pere el Cruel va penetrar amb ajuda dels mestres de les ordes de Calatrava, Sant Jaume i Alcántara[1] les terres d'Aragó, atacant Trasobares i Calcena i es va apoderar de Tarassona el 9 de març. El setgeA final de febrer de 1357, l'infant Ferran d'Aragó i de Castella, amb un exèrcit de dos mil homes de l'emirat de Gharnata, va prendre la vila de Jumella, feu de Pero Maça de Liçana,[2] i les tropes aragoneses es van refugiar al castell, on foren assetjades, que es va rendir per fam el 18 de maig.[3] ConseqüènciesAmb l'amenaça castellana a Saragossa, a instàncies del cardenal Guillaume de la Jugie, llegat del Papa Innocenci VI, es va signar el 8 de maig entre ambdós reis una treva d'un any, i la notícia no va arribar a Jumella fins al 22 de maig, quan aquesta ja havia caigut en mans castellanes. Pere el Cerimoniós trencà la treva l'agost recuperant Tarassona.[4] Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
