|
Silvio Gesell
Jean Silvio Gesell (Sankt-Vith, Bèlgica, 17 de març de 1862 - Oranienburg, Alemanya, 11 de març de 1930) fou un comerciant i un teòric de les finances. VidaSilvio Gesell nascut el 17 de març de 1862 a Sankt Vith, actualment Bèlgica i llavors part d'Alemanya, fou el sèptim de nou fills. La seva mare, Matilde Talbot, era valona i creient catòlica, mentre que el seu pare Ernesto Gesell, que provenia d'Aquisgrà, Alemanya, era de religió protestant, i d'ofici recaptador d'impostos de l'imperi alemany. Estudià a la Bürgerschule (una mena d'institut per les classes baixes on rebien una educació bàsica) i més tard en el Gymnasium de Malmedy. Va treballar en el Reichspost, el sistema postal de l'Imperi Alemany. Com que no li agradava aquest ofici, començà a treballar com aprenent de comerç junt al seu germà a Berlín. Després va viure a Màlaga un parell d'anys com a corresponsal de l'empresa on aprèn a parlar el castellà. Tornar a Berlín per completar el servei militar. Als 25 anys coneix i s'enamora d'Anna Boettger. Per raons econòmiques emigra a l'Argentina (1887), on de prova sort i amb l'ajut del seu germà Paul, obre una sucursal del que seria l'inici de la Casa Gesell (comença venent material quirúrgic i de farmàcia, per després especialitzar-ce en productes per bebès). Silvio i Anna es casen aquest mateix any a Montevideo i s'estableixen en el barri de Banfield, Buenos Aires. L'any 1889, arran de la crisi del govern de Juárez Celman, Silvio començà a analitzar el sistema monetari per trobar solució a la crisi. L'any 1900 fundà la revista Geld-und Bodenreform (Reforma Monetària i Agrària), però per motius econòmics la revista tancà l'any 1903. El 1909, Silvio compra una petita illa en el Delta del Paraná; el seu fill Carles torna d'Europa, més tard fundarà la localitat a la que anomenarà Villa Silvio Gesell (Villa Gesell). L'any 1911 Silvio torna novament a Alemanya. Viu en la comuna vegetariana d'Obstbausiedlung Eden que fou fundada per Franz Oppenheimer a Oranienburg, al nord de Berlín. Allà veurà la llum la seva revista Der Physiokrat (El Fisiòcrata). La revista fou clausurada l'any 1914, a l'inici de la I Guerra Mundial, per la censura. L'any 1919, formar part de la República Soviètica de Baviera amb el càrrec de Representant Popular de Finances. Gesell escull al matemàtic suís Theophil Christen i l'economista Ernst Polenske i junts redacten una llei per la creació del diner lliure o Freigeld. El càrrec fou tan sols de 7 dies. Després d'una estada a l'Argentina el 1924, torna a Oranienburg el 1927. Allà morí de pneumònia l'11 de març de 1930. Obra
Pensament políticGesell fou un vegetarià ètic. Es considerava a si mateix un ciutadà del món i creia que el planeta havia de pertànyer a tota la gent que l'habita més enllà de les diferències de raça, gènere, classe o religió. Gesell fonamenta el seu pensament econòmic en l'interès propi dels individus com quelcom natural i sa. La satisfacció de l'interès particular motiva a ser productiu, segons Gesell. El sistema econòmic hauria d'estar al servei de l'home per satisfer aquestes necessitats. Gesell propose un sistema econòmic que anomenà economia natural. En aquest sentit, es pot trobar una clara oposició amb els postulats de Karl Marx, que volia canviar de rel les condicions de producció. Pensament religiósSilvio Gesell plantejava la possibilitat que Moisès utilitzés pólvora en la cort del faraó Ramsés. Veu en un verset del llibre de l'Èxode 30:23-38 una recepta per fabricar un determinat explosiu. L'esbarzer que cremava sense consumir, els carros de combat egipcis que bolquen, la roca que salta de cop, les muralles de Jericó que cauen pel toc de les trompetes. Tot segons Gesell és producte de la ciència i l'habilitat de Moisès ajudat pel seu sogre Jetró.[1] Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Silvio Gesell
|
||||||||||||||||||||||||||||||
.jpg)
