Tadeusz KościuszkoTadeusz Kościuszko (polonès: Andrzej Tadeusz Bonawentura Kościuszko) (pronunciació en polonès: /tadɛuʂ kɔɕt͡ɕuʂkɔ/) (Mieračoŭščyna, 4 de febrer de 1746 - Solothurn, 15 d'octubre de 1817) va ser un heroi nacional polonès que es va distingir en la lluita per la independència dels Estats Units i per conservar la independència de Polònia.[1][2] BiografiaTadeusz Kościuszko va néixer a Mereczowszczyzna (actualment a Belarús) en una família noble. Per les seves qualitats, Estanislau II de Polònia es fixà en ell i l'envià a París per completar els seus estudis. De tornada a Polònia el 1774, estudià dibuix i matemàtiques amb les filles del noble Józef Sosnowski. S'enamorà d'una d'elles, Ludwika, i va fugir a França. El 1776, se'n va anar als Estats Units per lluitar per la seva independència.[3] De seguida fou nomenat enginyer de les fortificacions. Va treballar en principi sota les ordres del general Horatio Gates.[4] Gràcies al seu treball, fou un dels actors de la derrota de John Burgoyne a Saratoga. Serví llavors sota les ordres del general Nathanael Greene.[5] Al final de la guerra de la independència, fou nomenat ciutadà d'honor dels Estats Units i general de l'exèrcit dels Estats Units. El 1784, tornà a Polònia, però no pogué treballar en l'exèrcit a causa de la seva oposició al règim. La reforma liberal de 1789 li permeté tornar a l'exèrcit com a general amb el suport del seu antic amor Ludwika, esposa ara del príncep Lubomirski. Als 44 anys, s'enamorà d'una noia de 18 anys, però no aconseguí casar-se amb ella. El 1792, Caterina II de Rússia envaí Polònia en resposta a la Confederació de Targowica. Kościuszko lluità valentament, però Estanislau II de Polònia Poniatowski abandonà la causa liberal i Kościuszko dimití i es reuní amb els partidaris de la causa nacional. Mentrestant, fou nomenat ciutadà d'honor per la França Revolucionària.[6] El març de 1794, conduí l'aixecament de Polònia a Cracòvia i a Varsòvia. Vencé els russos a Raclawice el 24 de març.[7] Però el 10 d'octubre, les tropes russes i prussianes aixafaren els patriotes polonesos a Maciejowice i Kościuszko fou empresonat. Polònia fou de nou esquarterada i perdé la seva independència.[8] Després de la batalla de Jena (14 d'octubre de 1806), Kościuszko es refugià a París, i reivindicà per a Polònia un govern de tipus anglès i un gran estat que s'estengués des de Riga fins a Odessa, però que Napoleó no va admetre. Referències
Vegeu també
Enllaços externs
|