|
El tequiraca (Tekiráka), també coneguda com a Abishira (Avishiri)* i Aiwa (Aewa) i Ixignor,[1] és una llengua parlada al Perú. El 1925 hi havia entre 50 i 80 parlants a Puerto Elvira al llac Vacacocha (connectat amb el riu Napo). Es presumeix que s’ha extingit a mitjan segle xx, tot i que el 2008 es van trobar dos recordadors i es van registrar 160 paraules i frases curtes.[2]
Les poques dades disponibles mostren que està estretament relacionat amb altres idiomes, tot i que Kaufman (1994) va proposar una connexió llunyana amb el canichana.
Jolkesky (2016) també assenyala que hi ha similituds lèxiques amb el taushiro, probablement com a resultat d'un contacte prehistòric dins l'esfera d'interacció circum-Marañón.[3]
Fonologia
Consonants
|
|
|
Bilabial
|
Dental/Alveolar
|
Palatal/Postalveolar
|
Velar
|
Uvular
|
| Nasal
|
|
m
|
n
|
ñ
|
ŋ
|
|
| Oclusiva
|
Sorda
|
p
|
t
|
|
k
|
q
|
| Aspirada
|
|
|
|
|
|
| Ejectiva
|
p'
|
t'
|
|
k'
|
q'
|
| Africada
|
|
|
|
č
|
|
|
| Fricativa
|
|
|
s
|
|
x
|
|
| Aproximant
|
Central
|
v
|
|
j
|
w
|
|
| Lateral
|
|
l
|
ʎ
|
|
|
| Sonorant
|
|
|
|
|
|
|
| Ròtica
|
|
|
r
|
|
|
|
Un únic apòstrof ['] indica la glotalització de la consonant corresponent. Un doble apòstrof [ '' ] indica aspiració.
Vocals
|
|
A
|
I
|
U
|
O
|
E
|
| curta
|
/a/
|
/i/
|
/u/
|
/o/
|
/ɛ/, /e/
|
| llarga
|
/aː/
|
/i:/
|
/u:/
|
/o:/
|
/ɛː/, /eː/
|
[:] és el verbalizador
[4]
Vocabulari
Michael & Beier (2012)
Ítems lèxics aiwa registrats per Michael & Beier (2012):[5]
| glossa |
Aiwa (aˈʔɨwa)
|
| ‘(El meu) maritʼ |
(kun) aˈʃap
|
| ‘(El meu) cap’ |
(kun) ˈhuti
|
| ‘(El meu) germàʼ |
(kun) uˈʃaʔ
|
| ‘(El meu) genollʼ |
(kun) kuˈpɨnu
|
| ‘Pronom de 1a persona’ |
kun
|
| ‘Pronom de 2a persona’ |
parent
|
| ‘Pronom de 3a persona, demostratiuʼ |
gener
|
| ‘Agouti ʼ |
aʃˈpali
|
| ‘Sol, solter’ |
jo sóc
|
| ‘Aproximació’ |
jasik
|
| ‘Autònim’ |
aˈʔɨwa
|
| ‘Ayahuasca ʼ |
lukˈʔãk
|
| ‘Verí de peix’ |
malahi
|
| ‘Cistella’ |
jaja
|
| ‘Banyeu-vos! ʼ |
haɾ kin tsuk
|
| granʼ |
tuˈkut
|
| “Cap gran” |
Hutuˈluk
|
| ‘Persona de panxa grossa’ |
aˈɾuh tʃuˈluk
|
| ‘Ocell sp. (picot) ʼ |
isaˈɾawi
|
| ‘Ocell sp. (paujil) ʼ |
wiˈkoɾõ
|
| ‘Ocell sp. (perdiu) ʼ |
Hola
|
| ‘Ocell sp. (Guan de Spix) ʼ |
hola ell
|
| ‘Ocell sp. (Aní becllís) ʼ |
kʷãˈʔũli
|
| ‘Guacamai ararauna ʼ |
alkahˈneke
|
| ‘Pit’ |
aˈkiʃ
|
| ‘Caimà ʼ |
amihala
|
| ‘Canoa’ |
aˈtɾewa
|
| ‘Cebins sp.ʼ |
ɾũtɾũˈkʲãwã
|
| ‘Cebins sp.’ |
waˈnaha
|
| ‘Gat sp. (gat tigrat) ʼ |
hũhũkũˈpanʔ
|
| ‘Camí netejat’ |
tasˈʔãʔĩ
|
| ‘Roba’ |
kuhˈpaw
|
| ‘Coati ʼ |
ʃakˈɾaɾa
|
| ‘Menja! ʼ |
sikʷas
|
| ‘Foc de cuina’ |
asˈkʷãwa
|
| ‘Blat de moro’ |
suˈkala
|
| ‘Cotó’ |
nuiˈnui
|
| ‘Cérvol’ |
atɾiˈwaʔa
|
| ‘Terra’ |
ahuˈtaʔ
|
| ‘Menja! ʼ |
iˈtakʷas
|
| ‘Ull’ |
jaˈtuk
|
| ‘Llenya’ |
wiɾuˈkawa
|
| ‘Jardí’ |
sí
|
| ‘Donarʼ |
wɨt
|
| ‘Tenir sexeʼ |
hytinuinus
|
| ‘Aquíʼ |
hiɾwas
|
| ‘Colpejarʼ |
pɨwas
|
| ‘M’estic banyant’ |
kun inˈtsukwas
|
| ‘Jaguarʼ |
miˈala
|
| ‘Fullaʼ |
iˈɾapi
|
| ‘Dona menuda’ |
aslantania
|
| ‘cop petitʼ |
iˈʃikta
|
| ‘masato, cervesa de iucaʼ |
nutˈnɨt
|
| ‘saqui monjo sp.ʼ |
kʷɨˈɾiɾi
|
| ‘mosquitʼ |
wiˈʃala
|
| ‘noʼ |
ˈtʃahtaɾ
|
| ‘persona no indígenaʼ |
ˈpaɾi
|
| ‘penisʼ |
jatˈhaka
|
| ‘pebreʼ |
aˈlaha
|
| ‘patataʼ |
jaunaˈhi
|
| ‘Guacamai roig alaverdʼ |
milahˈneke
|
| ‘veureʼ |
uˈkaik
|
| ‘serpʼ |
auˈʔek
|
| ‘mona esquirolʼ |
siˈaʔa
|
| ‘Myliobatoidei sp.ʼ |
hamˈham
|
| ‘Myliobatoidei sp.ʼ |
makɾaˈlasi
|
| ‘canya de sucreʼ |
raiwãˈʔãk
|
| ‘sol, lluna, déuʼ |
akɾeˈwak
|
| ‘Saguinusʼ |
aslʲaˈʔãũ
|
| ‘tapirʼ |
ˈsahi
|
| ‘arbreʼ |
ˈau
|
| ‘Pècari barbablancʼ |
ɾaˈkãʔõ
|
| ? |
niˈkʲaw
|
Taula que compara aiwa (tequiraca) amb Huao terero, iquito i maijiki (mã́ḯhˈkì; Orejón) de Michael & Beier (2012):[5]
| glossa |
Aiwa (aˈʔɨwa) |
Huao terero |
Iquito |
Maijiki (mã́ḯhˈkì)
|
| Pècari barbablanc |
ɾaˈkãʔõ |
ˈɨɾæ̃ |
anitáaki |
bɨ́ɾɨ́
|
| tapir |
ˈsahi |
ˈtitæ |
pɨsɨ́kɨ |
békɨ́
|
| Pècari de collar |
iˈhaɾa |
ˈãmũ |
kaáʃi |
káókwã̀
|
| cérvol |
atɾiˈwaʔ |
koˈwãnʲɪ |
ʃikʲáaha |
nʲámà, bósá
|
| Guacamai roig alaverd |
milahˈneke |
ˈæ̃wæ̃ |
anápa |
má
|
| mosquit |
wiˈʃala |
ˈgʲijɪ |
anaáʃi |
mɨ́tè
|
| (meva) mare |
(kun) ˈama |
ˈbaɾã |
áni, (ki) niatíha |
(jì) hàkò, bɨ́ákò
|
| (mru) pare |
(kun) ha |
ˈmæ̃mpo |
ákɨ, (ki) kakɨ́ha |
(jì) hàkɨ̀, bɨ́ákɨ̀
|
| persona, compatriota |
aˈʔɨwa |
waɨɤˈɾãni |
árata ɨyáana |
mã́ĩ́
|
| (meu) marit |
(kun) aˈʃap |
nãnɨˈɡæ̃ŋã |
ahaáha, (ki) níjaaka |
(jì) ɨ̃́hɨ̃́
|
| cap |
ˈhuti |
ɨˈkabu |
ánaka |
tʃṍbɨ̀
|
| orella |
ʃuˈɾala |
ɨ̃nɨ̃ˈmɨ̃ŋka |
túuku |
ɡã́hòɾò
|
| pit |
aˈkiʃ |
ɤɨˈɨ̃mæ̃ |
ʃipɨɨ́ha |
óhéjò
|
| pebre |
aˈlaha |
ˈɡʲĩmũ |
napɨ́ki |
bíà
|
| cotó |
nuiˈnui |
ˈdajɨ̃ |
sɨ́wɨ |
jɨ́í
|
| fulla |
iˈɾapi |
ɨ̃ˈnʲabu, ɨdʲɨ̃ |
iímɨ, naámɨ |
hàò
|
| bananes |
aˈlaʔa |
pæ̃ˈæ̃næ̃ |
samúkʷaati |
ò
|
| dacsa |
suˈkala |
kaˈɤĩŋɨ̃ |
siíkiraha |
béà
|
| cuinar |
asˈkʷãwa |
ˈɡɨ̃ŋa |
iinámi |
tóà
|
| canoa |
aˈtɾewa |
ˈwipu |
iímina |
jóù
|
| casa |
atˈku, atˈkua |
ˈɨ̃ŋkɨ̃ |
íita |
wè
|
| foguera |
wiɾuˈkawa |
tɪ̃ˈnɪ̃wæ̃ |
háraki |
héká
|
| iuca or corn beer |
nutˈnɨt |
ˈtɪpæ̃ |
itíniiha |
gónó
|
| pedra |
nuˈklahi |
ˈdika |
sawíha |
ɨ́nò, ɡɨ́nò
|
| sol |
akreˈwak |
ˈnæ̃ŋkɪ |
nunamíja |
mã́ĩ̀
|
| petit |
iˈʃikta |
ˈɡʲiijã |
sɨsanuríka |
jàɾì
|
| què? |
iˈkiɾi |
kʲĩnɨ̃ |
saáka |
ɨ̃́ɡè
|
| on? |
ˈnahɾi |
æjɨ̃ˈmɨ̃nɨ̃ |
tɨɨ́ti |
káɾó
|
| no |
ˈtʃahtar |
ˈwĩĩ |
kaa |
-mà
|
| vine! |
sik, ˈsikʷas |
ˈpũɪ |
aníma |
dáímà
|
Loukotka (1968)
Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per auishiri.[1]
| glossa |
Auishiri
|
| un |
ismáwa
|
| dos |
kismáõ
|
| cap |
a-waréke
|
| ull |
o-toroã
|
| dona |
aslané
|
| foc |
yaháong
|
| sol |
akroák
|
| moresc |
sukála
|
| casa |
atkúa
|
| blanc |
sukeé
|
Fonts
- Harald Hammarström, 2010, 'The status of the least documented language families in the world'. In Language Documentation & Conservation, v 4, p 183 [1]
- Alain Fabre, 2005, Diccionario etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indígenas sudamericanos: AWSHIRI[2]
- Michael, Lev; Beier, Christine. (2012). Phonological sketch and classification of Aewa. (Manuscript).
- Primeres fonts lèxiques
- Tessmann, Günter. 1930. Die Indianer Nordost-Perus: Grundlegende Forschungen für eine Systematische Kulturkunde. Hamburg: Friederichsen, De Gruyter & Co. (112 lexical items)
- Espinoza, Lucas. 1955. Contribuciones lingüísticas y etnográficas sobre algunos pueblos indígenas del Amazonas peruano. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Instituto Bernardino de Sahagún. (17 lexical items)
- Villarejo, Avencio. 1959. La selva y el hombre. Editorial Ausonia. (93 lexical items)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
- ↑ «Cabeceras Aid Project Winter 2010 Update». [Consulta: 14 abril 2013].
- ↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. 2. Brasília: University of Brasília, 2016.
- ↑ Cole, Peter; Hermon, Gabriella; Martin, Mario Daniel. Language in the Andes. United States of America: Latin American Studies, 1994, p. 301–317.
- ↑ 5,0 5,1 Michael, Lev and Christine Beier. 2012. Phonological sketch and classification of Aʔɨwa [ISO 639: ash]. Paper presented at the 2012 Winter meeting of the Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas (SSILA), Portland, OR, January 6, 2012.
|
