Teresa Helbig
TrajectòriaTeresa Helbig es va iniciar en el món de la costura a través de la seva mare, que era modista.[3] Va començar la seva trajectòria professional en la dècada de 1980 en l'aparadorisme i va llançar la seva primera col·lecció de moda l'any 1996, que va obtenir un bon ressò.[4][5][2] A partir d'aquest moment va obrir el seu propi taller al barri de l'Eixample de Barcelona, fent vestits a mida i des d'on va desenvolupar el que ella anomena Prêt-à-couture, sèries petites de peces que s'encaixen dins del Ready to wear (literalment, a punt per vestir, produïdes industrialment), així com vestits de núvia.[3] Va ser pionera a acostar les seves creacions de moda al gran públic amb la creació de fashion films i la comercialització dels seus dissenys immediatament després de la desfilada.[5][6] També va rebre l'encàrrec de crear el vestuari una obra del Ballet Nacional, els uniformes del Col·legi Britànic i la primera dona a crear els vestits del personal de l'aerolínia Ibèria.[5][7] El Museu del Disseny de Barcelona conserva un vestit de l'any 2008 dissenyat per Teresa Helbig.[3] Premis i reconeixementsAl llarg de la seva trajectòria ha estat reconeguda amb el Premi Glamur a Millor Dissenyadora Nacional, el Premi Marie Claire a la millor dissenyadora novella (2009) i amb el guardó Barcelona és moda al millor negoci de moda (2009).[4][5]Els anys 2010, 2012 i 2019, va ser reconeguda amb el Premi L’Oréal a la Millor Col·lecció de la Mercedes-Benz Fashion Week de Madrid i el 2011 la revista Glamour la va distingir com la millor dissenyadora espanyola de l'any.[8][9][10] El 2020, l'Escola Superior de Disseny LCI Barcelona li va concedir el Premi Felicitat Duce, creat en honor a la fundadora de la seva Escola de Moda Felicitat Duce Ripollés per a reconèixer a les figures rellevants del disseny i la moda.[3][11][12] L'any 2023 va guanyar el Premi Nacional de Disseny de Moda, considerat el màxim reconeixement dels concedits pel Ministeri de Cultura pel que fa a moda, esdevenint la quarta dona a aconseguir-lo després d'Amaya Arzuaga, Ágatha Ruiz de la Prada, Sybilla i Ana Locking.[13][14] Igualment, va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona 2024 en la categoria de Disseny i Moda “pel seu estil personal en moda i imaginari, fonamentat en la tradició i els oficis de la moda al marge de la producció massiva”.[15] Referències
|