El Torneig de les Sis Nacions 1995 va ser el 66a edició en el format de cinc nacions i el 101a tenint en compte les edicions del Home Nations Championship. Fou també l'últim cinc nacions celebrat sota l'etapa del rugbi amateur, ja que la junta de la International Rugby Football Board, com a òrgan rector de rugbi, va obrir l'esport al professionalisme el 26 d'agost d'aquell any. Deu partits es van jugar durant cinc caps de setmana entre el 21 de gener i el 18 de març. El torneig va tenir un curs sorprenentment similar al de cinc anys abans, quan Anglaterra i Escòcia van guanyar els seus tres primers partits i es van trobar en la darrera jornada amb un rècord invicte, un Grand Slam, la Triple Corona i la Copa Calcuta en joc. Aquesta vegada, però, fou Anglaterra, que es va imposar en el partit decisiu. Curiosament, la resta de la classificació va ser la mateixa que l'any 1990, amb França tercera, Irlanda quarta i Gal·les darrera.[1][2]
Participants
Classificació
Posició
|
Nació
|
Partits
|
Punts
|
Taula de punts
|
Played
|
Won
|
Drawn
|
Lost
|
For
|
Against
|
Difference
|
1 |
Anglaterra
|
4 |
4 |
0 |
0 |
98 |
39 |
+59 |
8
|
2 |
Escòcia
|
4 |
3 |
0 |
1 |
87 |
71 |
+16 |
6
|
3 |
França
|
4 |
2 |
0 |
2 |
77 |
70 |
+7 |
4
|
4 |
Irlanda
|
4 |
1 |
0 |
3 |
44 |
83 |
−39 |
2
|
5 |
Gal·les
|
4 |
0 |
0 |
4 |
43 |
86 |
−43 |
0
|
Resultats
Referències
- ↑ «Six Nations roll of honour» (en anglths). Londres: British Broadcasting Corporation. [Consulta: 20 març 2015].
- ↑ Bronderson, Ian. The Five Nations/Six Nations 1970-2009: A Complete Record (en anglès). Parkbench Publications, 2009. ISBN 9780956272515 [Consulta: 20 juliol 2015].
Enllaços externs