El Tour de França del 2021 és la 108a edició del Tour de França, una de les tres grans voltes ciclistes. L'inici de la prova (el Gran Départ) estava programat a Copenhaguen; però es va transferir a Brest a causa de l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 sobre l'Eurocopa de futbol del 2020, que va ser posposada al 2021 i que tenia la capital danesa com la seu de quatre partits.[2][3] Les dates del Tour també es van modificar per tal de no coincidir amb els Jocs Olímpics de Tokyo, que també s'havien de celebrar el 2020 i es van reprogramar al 2021.[4] Aquest hagués estat el primer cop que el Tour de França visités Dinamarca,[5] circumstància que, finalment, es donà el 2022, quan el país organitzà el Grand Départ del Tour del 2022.
El director del Tour, Christian Prudhomme, va anunciar el recorregut del Tour de França del 2021 l'1 de novembre de 2020, durant el programa Stade 2 emès per France Télévisions.[7][8] Els ciclistes van completar un recorregut de 3.383 quilòmetres, repartits entre 21 etapes. En destaca la setena, per ser l'etapa més llarga des del Tour de França de 2000 (248 km),[9] i l'onzena, que comptava amb dues ascensions al mític Mont Ventoux. Pràcticament tot el recorregut era en territori francès, excepte els darrers 49,5 km de l'etapa 15 i els primers de la 16a, que transcorreren a Andorra, país on també se celebrà el segon dia de descans de la prova.
Equips
Vint-i-tres equips participaren al Tour de França 2021: els dinou equips UCI WorldTeams, que tenen l'obligació de participar-hi, i quatre equips de la segona categoria (UCI ProTeams). Entre aquests, l'Alpecin-Fenix, el millor classificat del 2020 entre els UCI ProTeam, rep una invitació automàtica en recompensa a la seva actuació. El 4 de febrer de 2021, Amaury Sport Organisation (ASO), l'empresa organitzadora del Tour,[10] va anunciar els 3 equips restants: els francesos TotalEnergies, l'Arkéa-Samsic i el B&B Hotels-Vital Concept p/b KTM.[11]
Primera etapa d'aquesta edició de Tour, amb un recorregut trencacames per la Bretanya. Durant l'etapa es van superar quatre cotes de quarta categoria i dues de tercera, la darrera d'elles en l'arribada.[12]
Al quilòmetre 20 es va formar una escapada formada per cinc ciclistes: Connor Swift (Arkéa-Samsic), Cristian Rodríguez (TotalEnergies), Anthony Perez (Cofidis), Franck Bonnamour (B&B Hotels p/b KTM), Ide Schelling (Bora-Hansgrohe) i Danny van Poppel (Intermarché-Wanty-Gobert Matériaux). Schelling, que va aconseguir el mallot de la muntanya, va ser el darrer en ser neutralitzat sota l'empenta del gran grup. A manca de 45 quilòmetres per l'arribada, una espectadora provocà la caiguda de Tony Martin, i amb ell de bona part del gran grup. A conseqüència, Jasha Sütterlin[13] va abandonar i nombrosos ciclistes van quedar lesionats de diversa envergadura. A manca de 7 quilòmetres, una altra caiguda massiva provocà el trencament del gran grup quan l'etapa ja estava llançada. En les primeres rampes del darrer port, Julian Alaphilippe atacà amb molta força, sense que ningú el pogués superar en l'arribada. Amb la victòria aconseguí també el liderat. Els grans favorits arribaren plegats a meta, vuit segons rere seu, amb l'excepció de Miguel Ángel López, que va perdre gairebé dos minuts.[14] El català Marc Soler (Movistar) arribà a meta a més de 20 minuts perduts per culpa de les lesions patides en la primera gran caiguda del dia. Després de passar per l'hospital se li diagnosticaren tres fractures als braços que l'impediren prendre la sortida en la segona etapa.[15]
Etapa similar a la del dia anterior, amb sis cotes a superar, quatre de quarta categoria i dues de tercera. Els primers 120 quilòmetres segueixen el litoral bretó. En aquest tram hi ha tres de les cotes de quarta: la Cota de Sainte-Barbe (900 metres al 6,6%), la Cota de Pordic (2,1 km al 3,2%) i la Cota de Saint-Brieuc (1 km a 8%). L'esprint intermedi es troba a Plouha (km 85). A partir de Saint-Brieuc el recorregut s'endinsa cap a l'interior, amb un terreny més costerut i un circuit pels voltants de Guerlédan, amb la cota de la vila de Mûr-de-Bretagne (1,6km al 4,1%) i dues ascensions al Mûr-de-Bretagne (2 km al 6,9%).[12]
Després d'una desena de quilòmetres es forma una escapada formada per quatre ciclistes: Jonas Koch (Intermarché-Wanty-Gobert Matériaux), Simon Clarke (Qhubeka NextHash), Edward Theuns (Trek-Segafredo) i Anthony Perez (Cofidis). Poc després se'ls hi afegeix Ide Schelling (Bora-Hansgrohe) i Jérémy Cabot (TotalEnergies). Sempre controlats pel gran grup, no assoleixen diferències superiors als 4 minuts. Al pas per Saint-Brieuc Theuns ataca i sols és seguit de prop per Cabot. Plegats faran una cinquantena de quilòmetres fins que a l'entrada de Guerlédan Theuns ataqui. Aquest atac li servirà per coronar en solitari la cota de la vila de Mûr-de-Bretagne, però poc després serà neutralitzat pel gran grup. En el primer pas pel Mûr-de-Bretagne Mathieu van der Poel (Alpecin-Fenix) ataca de lluny, coronant el port en primera posició i bonificant vuit segons. Poc després de coronar és neutralitzat pels grans favorits del Tour, que esperen a ser absorbits pel grup perseguidor a l'espera de la segona ascensió. En la segona ascensió Mathieu van der Poel torna a atacar de lluny, sense que ningú el pugui seguir, per aconseguir la seva primera victòria d'etapa al Tour de França i, gràcies a les bonificacions, el liderat.[16]
Etapa bàsicament plana, amb tan sols dues petites cotes de quarta categoria a superar al km 91 i 149.[12]
L'escapada del dia la conformen cinc ciclistes: Jelle Wallays (Cofidis), Cyril Barthe i Maxime Chevalier (B&B Hotels p/b KTM), Ide Schelling (Bora-Hansgrohe) i Michael Schär (AG2R Citroën). En els quilòmetres inicials Geraint Thomas (INEOS Grenadiers) i Robert Gesink (Jumbo-Visma) pateixen una caiguda. Gesink abandona, mentre Thomas continua en cursa després que el metge del Tour li posés a lloc l'espatlla. En la primera cota Ide Schelling recupera el mallot de la muntanya i poc després es despenja dels escapats. En els darrers quilòmetres es van produir noves caigudes. La més destacada fou la de Primož Roglič, a 10 km de la meta, que li va fer perdre 1 minut 21 segons respecte a la resta de favorits. A sis quilòmetres de l'arribada van caure Arnaud Démare i Jack Haig, que es veu obligat a abandonar. Poc abans l'escapada havia estat neutralitzada. En l'esprint final, en un petit grup de tan sols vint ciclistes, Caleb Ewan també cau i arrossega amb ell a Peter Sagan a terra. El vencedor de l'etapa fou Tim Merlier (Alpecin Fenix), company d'equip del líder Mathieu van der Poel, que conserva el liderat.[17][18]
Etapa plana, sense cap dificultat muntanyosa a superar.[12]
L'etapa començà amb una plantada dels ciclistes per protestar per perillositat dels recorreguts de les etapes prèvies.[19]Pierre-Luc Périchon i Brent Van Moer van protagonitzar l'escapada del dia i Van Moer no va ser neutralitzat fins a manca de tan sols 200 metres de l'arribada. En l'esprint final el vencedor fou el Mark Cavendish, que d'aquesta manera aconseguia la seva 31a victòria d'etapa, cinc anys després de la darrera guanyada i situant-se a tan sols 3 etapes del rècord d'Eddy Merckx.[20][21]
El vigent campió del Tour, Tadej Pogačar (UAE Team Emirates) fou el clar vencedor de l'etapa, amb 19" sobre el segon classificat, Stefan Küng (Groupama-FDJ). Mathieu van der Poel (Alpecin Fenix) conservà el liderat per tan sols 8". Primož Roglič ha perdut 44", Alexey Lutsenko un minut i Richard Carapaz, 1'44", quedant tots ells a més d'un minut i mig de Pogačar en la classificació general.[22][23]
Etapa plana, amb una sola cota de quarta categoria al km 72.[12]
L'escapada del dia va ser formada per Greg Van Avermaet i Roger Kluge, que van estar controlats en tot moment pel gran grup. L'etapa es va decidir a l'esprint, on Mark Cavendish tornà a demostrar ser el més ràpid. Amb aquesta victòria se situa a tan sols dues victòries del rècord d'Eddy Merckx.[24]
Etapa més llarga de la present edició i dels darrers 21 anys de cursa.[25] Consta de dues parts ben diferenciades. Els primers 150 km són bàsicament plans, mentre en els darrers 90 km els ciclistes hauran de superar dues cotes de quarta categoria, dues de tercera i el primer port de segona d'aquesta edició, que es corona a manca de 18 km per l'arribada.[12]
Primera etapa d'alta muntanya de la present edició pels contraforts dels Alps. De sortida hi ha una ascensió no puntuable de 5km al 6,6% de desnivell per tot seguit afrontar una cota de tercera, una de quarta i tres ports de primera, Mont-Saxonnex (km 104, 5,7 km al 8,3 %), el coll de Romme (km 122,1, 8,8 km al 8,9 %) i el coll de la Colombière (km 136,1 7,5 km al 8,5 %).[12]
_pictogram.svg){kind=small}
_(cropped).png)
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
