Vímpel R-73

Rèplica d'un R-73 en un MiG-29 hongarès.
Tipus	míssil aire-aire i míssil superfície-aire
País d'origen	Unió Soviètica
Història de servei
En servei	Des de 1982
Història de producció
Fabricant	Vímpel
Produïda	1982-present
Especificacions
Pes	105 kg
Longitud	2,93 m
Amplada	510 (incloent aletes)
Diàmetre	165 mm
Abast efectiu	30 km
Explosiu	De fragmentació anular
Pes de l'explosiu	7,4 kg
Propulsor	Coet de combustible sòlid
Velocitat màxima	2,5 Mach
Sistema de guiatge	infraroig Abast= R-73E: 20 km, R-73M1: 30 km, R-73M2: 40 km[1]
Plataforma de llançament	MiG-21 (actualitzat), MiG-23-98, MiG-29, MiG-31, MiG-35 Sukhoi Su-24, Su-25, Su-27, Su-30, Su-33, Su-35, Su-34, Su-47, PAK FA Mil Mi-24, Mil Mi-28, Kamov Ka-50, Kamov Ka-52, Yak-141 J-10

El Vímpel R-73 (amb denominació OTAN AA-11 Archer), desenvolupat pel Buró de Construcció de Maquinària Vímpel NPO, és el míssil aire-aire de curt abast més modern de Rússia. El 2006 fou considerat una de les més formidables armes de combat aeri modernes.

L'R-73 va ser desenvolupat per reemplaçar l'anterior míssil de curt abast Mólnia R-60 (AA-8 Aphid) per a l'ús de combat proper pels avions de combat de la Unió Soviètica. El seu desenvolupament va començar el 1973, i els primers míssils van entrar en servei el 1985.^[2]

El R-73 és un míssil de guia infraroja amb un cap buscador termosensible, refrigerat criogènicament, amb una substancial capacitat "off-boresight": el mòdul pot "veure" objectius fins a uns 60º de la línia central del míssil. Pot ser enllaçat a una mira muntada en el buc, permetent als pilots del Su-27 apuntar a objectius mitjançant de la seva vista. L'abast mínim d'intercepció és d'uns 300 metres de distància de l'objectiu, amb un abast aerodinàmic màxim d'uns 30 quilòmetres de distància de l'objectiu a gran alçada.^[1]

És un míssil altament maniobrable gràcies a l'orientació de gasos d'escapament (thrust vectoring), i en molts aspectes és considerat superior al AIM-9 Sidewinder nord-americà, venut a l'Iran per armar els F-14 Tomcat. Des de 1994 el R-73 ha estat actualitzat en producció a l'estàndard R-74EM (originalment R-73m), que va entrar en servei el 1997. L'R-74EM posseeix major abast de combat i un major angle de visió del cercador, així com contra-contramesures electròniques millorades.

L'arma és emprada pels caces de Rússia MiG-29, MiG-31, Su-25,^[3] Su-27, Su-30, la versió naval Su-33 i el nou Su-35, i pot ser transportat per variants modernitzades dels models de MiG-21, MiG-23 i Su-24. També pot ser transportat per helicòpters d'atac russos, incloent el Mil Mi-24, el Mil Mi-28, i el Kamov Ka-50.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vímpel R-73

• Warfare.ru
• Astronautix.com