|
Valuros
Els valuros, o baluros, eren una comunitat de sacerdots, curanders i fetillers de creences precristianes, originaris de la Terra Chá. Van realitzar les seves tasques fins a èpoques recents a la zona de la llacuna de Santa Cristina, a Cospeito, malgrat es desplacessin també arreu de Galícia.[1] EtimologiaEl terme ofereix certs problemes per que fa a la seva grafia, ja que no existeix cap diccionari actual que reculli aquesta entrada. Només el Diccionario gallego-castellano d'Eladio Rodríguez González (1958-1961) recull el terme baluro i el defineix com a "bruixot, fetiller que també exercia de metge, sacerdot, milagrero i profeta; i valuro-a com a usurer, que presta amb usura. Als habitants de Terra Chá, coneguts amb el gentilici chairegos, també se'ls anomena valuros.[2] Hi ha també la teoria que valuro, amb "v", provindria del llatí vallis (vall) i urus (toro salvatge).[3] Identificació geogràficaLa terra dels valuros cal situar-la a la Terra Chá. Vicente Risco diu que la Terra de Valura abarcaria des de la parròquia de Xermar fins a la de Ribeiras de Lea, i des de Castro de Rei fins a la parròquia de Pino. Recollint l'opinió d'altres autors, cita a Manuel Murguía qui, desmuntant la teoria de Boán que definia els valuros com a antics adoradors del déu Baal, era de l'opinió que aquesta comunitat de cultes precristians serien aquells que viurien a prop de les muntanyes Valuras.[4] Han perviscut algunes referències als valduros en la toponímia actual. Existeix una Casa da Valura a Trabada on hi va viure una persona originària de la Terra Chá; aquesta casa es troba deshabitada avui en dia però els seus descendents encara són coneguts amb el malnom de valuros. A Mondoñedo, al final del camí que va de la parròquia d'Os Remedios fins al Mosteiro dos Picos existeix una casa encara habitada avui coneguda també com la Casa da Valura. A la ciutat de Lugo hi ha un carrer do Baluro i a la riba del Miño un caneiro do Baluro.[5] Història Els historiadors del segle XVII Juan Fernández de Boán i Felipe de la Gándara van relacionar aquesta comunitat amb el déu Baal, del qui en seguirien les doctrines. Tot i així, avui en dia cap investigador dona credibilitat a aquesta teoria.[3] El que sembla evident és que se'ls considerava una comunitat maleïda i perseguida per la religió cristiana a causa del seu lligam amb una altra religió encestral que avui en dia desconeixem. Els valuros no acceptaven el cristianisme que havia pentrat a la Terra Chá i el veuran com quelcom d'aliè que, a més, els perseguirà i se'ls hi voldrà imposar.[3] El 1665 el bisbe de Tui Juan de Villamar cita els valuros al paràgraf 12 de les Constituciones amb aquests termes:[4][6]
Durant el segle xviii els bisbats d'Ourense, Tui i Mondoñedo van condemnar les seves pràctiques i abusos com a usurpadors de les funcions i beneficis propis del clergat. Així, el 1750 el bisbe de Mondoñeda va redactar cartes pastorals contra ells Referències
Bibliografia
Enllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||
