Sierpinski, nascut a Varsòvia quan formava part de l'Imperi Rus, era fill d'un conegut metge de la ciutat. Va estudiar entre 1900 i 1904 a la universitat de Varsòvia amb el professor rus, especialista en teoria de nombres, GF Voronoi, obtenint excel·lents qualificacions. Després d'un curs fent de professor de secundària a Varsòvia, va anar a la universitat Jagellònica de Cracòvia (en aquell temps de l'Imperi Austrohongarès) on va obtenir el doctorat el 1907 amb una tesi de teoria de nombres, escrita anteriorment a Varsòvia.[1]
El 1908 va obtenir l'habilitació docent de la universitat de Lwow i dos anys després va ser nomenat professor titular d'aquesta universitat.[2] En aquests anys es va iniciar el seu interès per la teoria de conjunts quan en resposta a una carta seva a Tadeusz Banatxiewicz (en aquell temps a Göttingen) preguntant-li sobre el sorprenent teorema de l'existència d'una aplicació bijectiva entre la recta i el pla, va rebre com a enigmàtica resposta una única paraula: Cantor.[3]
En esclatar la Primera Guerra Mundial (1914) es trobava a Rússia i va ser detingut com estranger enemic a Viatka, però va ser ràpidament transferit a Moscou a requeriment dels seus col·legues matemàtics russos. Durant la guerra va iniciar una fructífera col·laboració amb el matemàtic rus Nikolai Luzin en el camp dels conjunts analítics i projectius.[4] El febrer de 1918 va retornar a Lwow (actualment Lviv, Ucraïna) però aviat va rebre una invitació de la universitat de Varsóvia, de la qual va ser professor la resta de la seva vida acadèmica. A Varsòvia, juntament amb Zygmunt Janiszewski i Stefan Mazurkiewicz, va fundar el 1920 la prestigiosa revista Fundamenta Mathematicae[5] de la qual va ser editor durant molts anys.
O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Wacław Sierpiński» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.(anglès)
