El XXXII Individual d'Escala i Corda començà divendres 15 de setembre de 2017 a Sueca.[1]
Vint escalaters competiren pel trofeu patrocinat per Bankia en tres fases: en fase prèvia, quatre jóvens promeses es jugaren el passe a la primera fase, en la qual entraren sis professionals; els altres quatre debutaren en quarts de final.[2]
Pilotaris participants
El participant més veterà d'esta edició tornà a ser Salva, amb trenta-huit anys; els més jóvens, Giner i José Salvador, amb dèneu. Tots jugaven habitualment al rest excepte els mitgers Bueno, Monrabal, Nacho, Salva i Santi de Finestrat. Francés de Petrer no aplegà a competir perquè es va lesionar abans del seu debut en el torneig, dilluns 25 a Guadassuar contra Nacho.[3]
En la primera jornada es disputaren dos partides eliminatòries de jóvens promeses:[6] en la primera, Bueno superà 60 per 20 al campió individual sub-23, José Salvador; en la segona, Ferrer aconseguí igualar a 55 després d'una remuntada, encara que al remat el guanyador fon Lluís de la Vega.[7] Una setmana més tard, Bueno eliminà al punter Monrabal en el seu poble, Vilamarxant,[8] i De la Vega guanyà Pablo de Sella, que patia molèsties en la mà, a Benissa.[9] Dilluns 25 a Borriana, Pablo de Borriol es mostrà superior a Santi de Silla fins a situar-se 55 per 35, encara que Santi aconseguí remuntar fins al resultat de 60 per 50 a favor de Pablo.[10] En l'última jornada d'esta fase es disputaren dos eliminatòries a Sueca: en la primera, duel de mitgers, Bueno eliminà amb claredat 60 per 35 a Nacho; en l'altra, una partida de dos hores molt igualada, Pablo de Borriol aconseguí superar Lluís de la Vega en l'últim joc, 60 a 55, del dau estant.[11]
Primera fase
Dilluns 2 d'octubre a migdia, ans que mamprenguera la primera fase, la seu de Bankia acollí el sorteig públic els llocs de quarts de final, en els quals competixen els caps de sèrie Marc, Miguel i els finalistes de l'edició anterior, Puchol i Soro.[12]
La primera partida regular es jugà l'endemà, dimarts 3, al Tio Pena de Massamagrell: el mitger local Salva perdé 25 per 60 contra Genovés II, molt més experimentat en el mà a mà,[13] encara que havia estat dos anys sense disputar l'individual per culpa d'una lesió.[14]
Divendres 6 d'octubre a Dénia, Bueno es classificà en guanyar 60 per 30 a Santi de Finestrat —subcampió l'any 2012—, que partia com a favorit després d'haver estat a punt de guanyar a Puchol II en l'edició anterior: Santi anotà els dos primers jocs, però l'altre mitger no tardà en igualar-lo i superar-lo 55 per 25, encara que Santi guanyà un altre joc abans d'acabar la partida.[15]
Dissabte 7 d'octubre es disputaren dos partides més: en la primera, Fageca feu valdre la seua experiència en el mà a mà —fon subcampió en 2013— front a Pablo el borriolenc, al qual superà 60 per 40; en la segona, el campió de lliga Pere Roc II eliminà al jove Giner de Murla amb una diferència de 60 per 25.[16]
Quarts de final
El primer quart es disputà dijous 12 d'octubre a Massamagrell: Miguel i Fageca s'enfrontaren després d'haver passat un temps sense competir (ambdós havien retornat el 3 de juliol), en una partida molt disputada que no es va resoldre fins que Miguel trencà el dau a Fageca iguals a 50 i guanyà l'últim joc en tornar al dau.[17]
El segon quart, que enfrontà divendres 13 al campió vigent, Puchol II, contra el campió de la Lliga, Pere Roc II, tingué el mateixos decurs i resultat, si bé fon Pere Roc qui trencà el dau a Puchol i l'eliminà després d'una partida molt igualada en Vilamarxant.[18] El rival de Pere Roc en semifinals es decidí l'endemà, dissabte 14, a Pelayo: Genovés II, que tornava a jugar l'Individual després de tres anys d'absència i una setmana després de casar-se,[19] no va poder superar Marc, que no debades jugà de roig; el montserratí dominà durant tota la partida i, a 45 per 30, Genovés decaigué i es queixava que no veia la pilota, però encara pugé fer un joc del dau abans de perdre 60 per 35.[20]
L'últim quart, disputat diumenge 15 a Sueca, fon l'estrena de Soro III en esta edició: el subcampió vigent dominà la partida des de primera hora i Bueno no li pogué fer un joc fins a 35 en contra; Soro no s'encantà i eixamplà la diferència 50 per 20 ans que Bueno guanyara el seu últim joc,[21] després del qual Soro guanyà el passe a semifinals 60 per 25.[22]
Semifinals
Prèvia de la final a Colp a Colp, amb declaracions dels jugadors i anàlisi d'Álvaro.
La primera semifinal es jugà divendres 20 a les 22.45 de la nit a Vila-real: Miguel, de blau, només pogué fer el primer joc del dau; Soro III, favorit com a subcampió vigent, li guanyà tots els altres amb autoritat fins al resultat de 60 per 20.[23]
La segona semifinal es disputà diumenge 22 de matí al Nou Trinquet de Guadassuar: Pere Roc, de blau, eixí al rest amb Oltra com a feridor i guanyà els dos primers jocs a Marc, favorit dels postors i del públic amb a muntó de seguidors en el trinquet;[24] Marc encara igualà fins a 30, però li costava jugar a l'aire mentre Roc dominava el dau i el rest amb l'esquerra i el rest fins a desmarcar-se 30 per 50;[25] Marc només pogué fer un altre joc abans que Pere Roc el guanyara, 60 per 35.[26]
La final es presentà en conferència de premsa dimarts 24 al trinquet de Pelayo: tant Soro com Pere Roc elogiaren l'adversari i apuntaren que, si bé un era favorit i l'altre «víctima», el pronòstic era incert.[27]
La partida es disputà eixe diumenge, 29 d'octubre, a Pelayo: començà dauera fins a 25 iguals, però Soro guanyà del rest i dominà tot l'encontre;[28]
Pere Roc només pogué anotar dos jocs més, 40 per 30 del rest i 55 per 35 del dau, abans que Soro guanyara.[29]
