|
Àngel Ballabriga i Aguado
Àngel Ballabriga i Aguado (Naval, Osca, 2 d'octubre de 1920 - Barcelona, 22 de maig de 2008)[1] va ser un destacat metge pediatre català d'origen aragonès que va investigar en l'àmbit materno-infantil. De nen visqué a Saragossa, on hi va perdre el pare molt aviat.[1] Durant la Guerra Civil fou mobilitzat amb la lleva del Biberó i va haver d'interrompre els estudis.[2] L'any 1943 es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a Barcelona. Va ser intern de la càtedra de Patologia Clínica d'Agustí Pedro i Pons.[2] Va decidir dedicar-se a la pediatria i va formar-se en aquesta especialitat a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm.[1] Va ser cap del departament de pediatria de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, on va dirigir l'Hospital Infantil de 1966[3] a 1999.[1] També va ser catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va introduir a la nostra medicina els texts en llengua alemanya (Glanzmann). Així mateix fou autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat: l'acrodínia, les encefalitis infantils i els trastorns electrolítics, entre d'altres.[4] Va fer notables contribucions a la neonatologia, especialment pel que fa a l'atenció als nadons prematurs, i va dirigir el Centre de Prematurs de la Maternitat de Barcelona des de la seva fundació, l'any 1958 fins al 1965.[1] ReconeixementsL'any 1974 va ser elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.[1] El 1991 va rebre la medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya.[5] Va rebre sengles doctorats Honoris causa de les universitats de Lisboa (1984)[2] i Valladolid (1993).[6] Referències
Information related to Àngel Ballabriga i Aguado |
||||||||||||||||
