Share to:

 

Staçión de Zêna Sàn Pê d'Ænn-a

ZE
Quésta pàgina a l'é scrîta in zenéize, segóndo a grafîa ofiçiâ
Zêna Sàn Pê d'Ænn-a
staçión feroviària
O fabricâto viâgiatoî ch'o s'avànsa in sce Ciàssa Montàn
Localizaçión
StâtoItàlia Itàlia
LocalitæZêna, quartê de Sàn Pê d'Ænn-a
Cordinæ44°24′47″N 8°53′15″E
Lìnieferovîa Turìn-Zêna, ferovîa Zêna-Vintimìggia, ferovîa Àsti-Zêna e ferovîa Zêna Bösanæo-Zêna Sàn Pê d'Ænn-a
Caraterìstiche
TîpoStaçión in superfìcce, pasànte, de diramaçión
Stâto atoâleIn ûzo
GestôRete Ferroviaria Italiana
Ativaçión1853
Binâi6
InterscàngiCoriêre AMT
DintórniSàn Pê d'Ænn-a
Statìstiche pasagê
a l'ànno7.000.000
Fónte[1]
 
Màppa de localizaçión: Zena
Zêna Sàn Pê d'Ænn-a
Zêna Sàn Pê d'Ænn-a

A staçión de Zêna San Pê d'Ænn-a (dîta sôlo staçión de Sàn Pê d'Ænn-a ascì, Stasiùn de San Pê d'Aêna in arbenganéize, Stazione di Genova Sampierdarena in italiàn) a l'é 'na staçión feroviària ch'a se trêuva in scê lìnie Zêna-Vintimìggia, Turìn-Zêna, Milàn-Zêna e Àsti-Zêna. Avèrta inte l'ànno 1853, a l'é a-o servìçio do comùn de Zêna, capolêugo da sò çitæ metropolitànn-a, pi-â delegaçión de Sàn Pê d'Ænn-a.

Stöia

A prìmma staçión de Sàn Pê d'Ænn-a a l'é stæta inouguâ do 1853, a-o moménto de l'avertûa da seçión tra Zêna e Buzàlla da ferovîa di Zôvi. Co-a realizaçión da lìnia Àsti-Zêna e de quélla pe Vintimìggia (che in prinçìpio a l'anâva sôlo scìnn-a Sànn-a), s'é dovûo ingrandî sta staçión chi, ch'a l'é dónca vegnûa 'n inportànte pónto de diramaçión.

A ògni mòddo, da-o 27 de màzzo do 1962, a staçión a l'é stæta in pàrte liberâ da-o tràfego ch'a l'atraversâva, gràçie a-a construçión do ligàmme feroviàrio dirètto, vîa Granaieu, tra a ferovîa socorsâle di Zôvi e a staçión de Zêna Ciàssa Prìnçipe[2].

Do 2012 a socjêtæ Centostazioni, ch'a gestìsce o cazaménto da staçión, a l'à inandòu di intervénti de refæta do fabricâto, inclûxi inti travàggi de manutençión òrdenâia.

Inpiànti

Pasagê

Inta staçión gh'é sêi colìsse dêuviæ pò-u tràfego di pasagê: e quàttro ciù a nòrd (co-i nùmeri da 1 a 4), són a-o servìçio i trêni che viâgian lóngo e lìnie da e vèrso o Piemónte e a Lonbardîa; pe cóntra e colìsse 5 e 6, mìsse in paralêlo a-a còsta, són dêuviæ da-i convòlli che vàn in direçión Vintimìggia òpû vèrso Spézza. Da-arénte a ste dôe colìsse chi, gh'é i pasàggi pedonâli che méttan in conligaménto a staçión co-o pàrco e o céntro comerciâle da Scciumæa. L'intrâ prinçipâle a-a staçión a l'é quélla ch'a s'avànsa in sciâ Ciàssa de Nicolò Montàn, dónde gh'é o pónto d'interscàngio co-e lìnie di òutobi. E âtre sciortîe són quélle in sciâ Stràdda de Pòulo Rêti e in sciâ Stràdda de Stêva Dondêro, a-o mezogiórno da staçión.

Segóndo a clascìfica de RFI a staçión de Sàn Pê d'Ænn-a a l'é 'na staçión de categorîa "d'öo"[3].

Mèrçe

A-a staçión a conprénde bén bén strutûe pò-u tràfego de mèrçe ascì, a caxón da prezénsa de l'arénte baçî de Sàn Pê d'Ænn-a, pàrte do pòrto de Zêna e d'ancheu inportànte scâ pe-i contéine. Defæti, ciù chò-u ligàmme co-o lanbré portoâle de Zêna Marìtima Baçî pe mêzo da coscì dîta "lìnia somergìbile", gh'é o lanbré de Sàn Pê d'Ænn-a Smistaménto, formòu de tréi pàrchi mèrçe diferénti: sàiva a dî quéllo de Fórni, quéllo do Ponçéivia e quéllo da Ciàssa d'Àrme, scibén che l'ùrtimo o no l'é ciù dêuviòu.

Sàn Pê d'Ænn-a a fonçiónn-a ascì cómme staçión pi-â sciortîa de locomotîve de Trenitalia da-o sò depòxito scitoòu ciù a nòrd, into quartê de Róieu. De ciù, gh'é ancón 'na bertèlla feroviària ciamâ "vîa cùrva" ch'a pàssa sôvia o Làrgo Jurse, ch'a pernétte o conligaménto dirètto da nòrd co-a lìnia pe Vintimìggia, sghindàndo da-o pasàggio pe-e colìsse da staçión i convòlli dirètti vèrso Sànn-a.

Moviménto

A staçión de Zêna Sàn Pê d'Ænn-a a l'é servîa da-i trêni regionâli de Trenitalia inte l'ànbito do sò contràtto de servìçio co-a Región Ligùria, spécce inte l'ànbito do coscì dîto servìçio feroviàrio urbâno de Zêna. In particolâ, a Sàn Pê d'Ænn-a ghe pàssa, lóngo a lìnia costêa tra Zêna Ôtri e Zêna Nèrvi, in trêno ògni 15 menûti. Gh'é pöi in trêno a l'ôa vèrso Arquâ e Nêuve, co-o bigétto urbâno ch'o l'arîva scìnn-a Zêna Pontedêximo, e un pe ôa lóngo a lìnia Zêna-Oâ-Àcqui (con bigétto urbâno scìnn-a-a staçión de Ægoasànta). Conscideràndo ségge i trêni che vêgnan da-e rivêe che quélli de conligaménto con l'entrotæra, che gh'àn tùtti capolìnia a Zêna Brìgnoe, tra e dôe staçioìn de Zêna Sàn Pê d'Ænn-a e de Brìgnoe gh'é 'na frequénsa de 'n trêno ògni 7/8 menûti.

A staçión a l'à 'n tràfego a l'ànno de ciù ò mêno 7 milioìn de pasagê[1], tànto ch'a l'é a tèrsa staçión ciù inportànte de Zêna dòppo quélle de Ciàssa Prìnçipe e de Brìgnoe. De ciù, l'arénte lanbré de Sàn Pê d'Ænn-a Smistaménto o l'é o céntro prinçipâle pî-a gestión do tràfego mèrçe da çitæ.

Servìççi

Vìsta do pòrtego do fabricâto viâgiatoî

A gestión da strutûa a l'é de conpeténsa de RFI, socjêtæ do grùppo FS, con l'ària dedicâ a-e ativitæ comerciâli ch'a l'é pe cóntra gestîa da Centostazioni. A staçión a dispónn-e de[4]:

  • Bigeterîa a sportéllo
  • Bigeterîa ötomàtica
  • Sâla d'atéiza
  • Servìççi igénichi
  • Pòsto de Poliçîa feroviària
  • Cafè
  • Ristorànte
  • Barachìn da giornâli
  • Bitêghe
  • Parchézzo
  • Pónto pi-â recàrega di mézzi elétrichi

Interscàngi

Da-arénte a-a staçión gh'é a fermâta de coriêre de "Montàn/Sàn Pê d'Ænn-a" (Montano/Sampierdarena FS), spartîa inte træ pensilìnn-e.

Galerîa d'inmàgine

Nòtte

  1. 1,0 1,1 (IT) Centostazioni, Flussi, in sce centostazioni.it. URL consultòu o 20 màzzo 2022 (archiviòu da l'url òriginâle o 9 frevâ 2010).
  2. (IT) FS, Ordine di Servizio, n. 30, 1962.
  3. (IT) Staçioìn in Ligùria, in sce rfi.it. URL consultòu o 21 lùggio 2021 (archiviòu da l'url òriginâle o 21 zùgno 2015).
  4. (IT) RFI, Genova Sampierdarena, in sce rfi.it. URL consultòu o 20 màzzo 2022.

Âtri progètti

Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 
Kembali kehalaman sebelumnya