Arcangelo Corelli
| Profession: | compositor, violonista, cap d'orquèstra |
|---|---|
| País: |  Estats deu Papa
|
| Estil: | barròc |
| Data de neishença: | 17 de seteme de 1653 |
| Lòc de neishença: | Fusignano, Estats deu Papa |
| Data de decès: | 8 de genèr de 1713 |
| Lòc de decès: | Roma, Estats deu Papa |
Argangelo Corelli (Fusignano, lo 17 de heurèr de 1653 - Roma, lo 8 de genèr de 1713) , compositor e violonista italian de grana influéncia de l'epòca barròca. Que desvolopè enter autes, lo genre deu concerto grosso (on duas partidas de l'orquèstra e dialògan amassas).
Que vadó en Romanha e chic qu'ei conegut sus la soa joetut. Qu'auré auvut com mèste (enter autes) l'organista, violinista e compositor Giovanni Battista Bassani a Bolonha. Que ho membre de l'orquèstra Accademica Filarmonica de Bolonha.
Corelli que comencè la soa carrièra com virtuòse deu vriulon en viatjant en purmèr a París, puish en Alemanha on entrè au servici deu princi de Bavièra. A partir de 1680 que s'installè definitivament a Roma on l'ancian reina Cristina Suècia, convertida au catolicisme, e demorava e bèth s'entornejar d'ua cort rica en musica e musicians on Corelli avó la plaça bèra com compositor e cap d'orquèstra.
Que passè après au servici deu cardinau Pietro Ottoboni (futur papa Alexandre VIII) qui's morstè hèra generós dab Corelli.
Durant la soa vita Corelli que conegó un succès deus màgers com musician e com compositor. Que demòra atau ua figura de grana influéncia suber l'istòria de la musica academica occidentau.
Enter los sons discípols, Francesco Geminiani e Pietro Locatelli que hon los mei famós.
Autan com compositor que com violonista que ho un fondator hèra inflenciau dens l'evolucion de la musica occidentau e de la tecnica deu vriulon. Qu'ei sepelit au Panteon de Roma.
Òbra
Corelli que compausè 48 sonatas per trio, 12 sonatas per vriulon e continuo e 12 concertos grossos.
6 Opus que'u son autrejats:
- Opus 1: 12 sonatas da chiesa (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua - Roma, 1681)
- Opus 2: 12 sonatas da camera (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua - Roma, 1685)
- Opus 3: 12 sonatas da chiesa (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua -Roma, 1689)
- Opus 4: 12 sonatas da camera (sonatas per trio - 2 vriulons e baisha continua - Roma, 1694)
- Opus 5: 12 Suonati a violino e violone o cimbalo (6 sonatas da chiesa e 6 sonatas da camera per vriulons e continuo, Roma, 1700 - la darrèra sonata que son variacion suu tema de La Folia)
- Opus 6 : 12 concertos grossos (8 concerti da chiesa and 4 concerti da camera per concertino e 2 vriulons e violoncèl, còrdas e baisha continua(Amsterdam, 1714)
| Fichièr àudio | |
| Extrach sonòr d'una sonata en trio | |
| | |
 | |
modificar  |
Ligams extèrnes
- Archives W.Icking - Particions de la Sonata Op.5 n°1 amb las ornementacions de l'edicion de 1710 e de la Sonata Op.V n°12 «Follia»
- Modèl:IMSLP
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
