Chiroptera
Quiroptèrs, Ratapenadas
Diferentas espècias de ratapenadas.
| Règne | Animalia |
|---|---|
| Embrancament | Chordata |
| Sosembr. | Vertebrata |
| Superclassa | Tetrapoda |
| Classa | Mammalia |
| Infraclassa | Placentalia |
| Superòrdre | Laurasiatheria |
Chiroptera
Blumenbach, 1779
L'òrdre dels quiroptèrs (Chiroptera) es un òrdre de mamifèrs volants, comunament apelats ratapenadas ( var. ratapenaa
ratapinhata; ratacauva, soritz-cauva, tinhahús; relhacauda; pissarata, pissaròta). L'òrdre dels quiroptèrs es lo segond dels mamifèrs en nombre d'espècias (prèp de 950), es davançat per l'òrdre dels rosegaires. Çaquelà, sembla qu'aqueste òrdre siá lo primièr en nombre d'individús (dos tèrces dels mamifèrs vivents son de ratapenadas).
La caracteristica mai remarcabla de las ratapenadas es que sas patas de davant son desvolopadas coma d'alas, çò que fa qu'es lo solet mamifèr del mond capable de volar d'un biais natural; d'autres mamifèrs, coma los esquiròls volants e qualques marsupials pòdon planar sus de distàncias limitadas mas son pas capables d'un vòl vertadièr sostengut. Lo nom de Chiroptera se pòt traduire a partir dels mots grècs per "man ala", coma l'estructura de l'ala dobèrta es plan semblanta a la d'una man umana dubèrta, amb una membrana (patagium) entre los dets que s'espandís tanben entre la man e lo còs.
S'estima qu'existisson aperaquí 1100 espècias de ratapenadas dins lo mond, çò que representa gaireben 20% de totas las espècias de mamifèrs. Environ 70% de las ratapenadas son d'insectivòrs. Del demai, la màger part se noirisson de frucha e de sos sucs; tres espècias se noirisson de sang e qualques autras caçan de vertebrats. Aquestas darrièras ratapenadas incluson las Phyllostomidaes d'America Centrala e d'America del Sud, e las ratapenadas pescairas (Noctilionidae) que se noirisson de peis. Almens doas espècias conegudas de ratapenadas se noirisson d'autras ratapenadas: la ratapenada espectrala o American False Vampire bat e la macroderma gigas d'Austràlia. Malgrat lo clima freg, existisson sièis espècias de ratapenadas en Alaska.
Qualques espècias pus pichonas de ratapenadas son d'importantas pollinizairas de cèrtas flors tropicalas. D'efièch, divèrsas plantas tropicalas se trapan ara totalament dependentas d'elas, pas solament per la pollinizacion, mas per l'espandiment de sas granas après aver manjat sos fruches. Aqueste ròtle explica las preocupacions per l'environament quand una ratapenada es introduita dins un contèxt novèl. Tenerife nos porgís un exemple recent amb l'introduccion de la Rosseta egipciana.
Classificacion e evolucion
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
