Condicional
En lingüistica, lo condicional es un mòde verbal que las frasas fasent referéncia a de situacions, fachs o accions ipoteticas o possiblas, e que dependon d'accions o de circonstàncias passadas.[1] Son usatge existís en dins unas lengas de las sosfamilhas romanicas, eslava e germànica de la familha indoeuropea. Pasmens, de gramaticians considèran que lo condicional es pas veraiament un mòde independent mas un temps verbal.
Estructura de las frasas condicionalas
Las frasas condicionalas, coma per exemple, "Se ganhavan aquela partida, serián los campions", son de frasas compausadas. En gramatica, se nomena "protasi" la frasa que conten la condicion ("Se ganhavan"), e "apodòsi" aquesta que conten la consequéncia ("serián los campions"). Sintacticament, L’apodòsi es una frasa subordinada, totalament somesa a la principala, que determina son temps verbal.
Formacion del condicional dins las lengas romanicas
De son evolucion del latin l’occitan, de l’adjoncion de l’infinitiu del vèrb de conjugar a l’imperfach de l’indicatiu del vèrb avèr (en latin, habēre) ja conjugat, redusit a sas desinéncias: per exemple, la forma "manjar" + aviá ven de "manjar hia", per arribar a sa forma contemporanèa "manjariá". Aiçò se compren a causa de son sens de pronostic del futur dempuèi lo passat.[2]
L'evolucion dins las autras lengas romanicas se fa del mèsme biais:
| Lenga | Exemple |
|---|---|
| Latin | Cantāre habēbam |
| Castelhan | cantaría |
| Portugués | Cantaria |
| Francés | je chanterais |
| Catalan | Cantaria |
Mai, en italian la forma se basada sul latin habuit, redusit en -ebbe, donant per exemple, "cantarebbe". En romanés s'emplega una forma compausada (analitica): aș cânta.
Referéncia
Bibliografia
- Aski, Janice M. 1996. Lightening the Teacher'S Load: Linguistic Analysis and Language Instruction. Italica 73(4): 473-492.
- Benveniste, E. 1968. "Mutations of linguistic Categorias. En l'òbra de Y. Malkiel E W.P. Lehmann (ed.) Directions for historical linguistics, pp. 83–94. Austin and London: University of Tèxas Press.
- Joseph, Brian D. 1983. The synchrony and diachrony of the Balkan infinitive: A study in general, areal, and historical linguistics. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN: 0-521-27318-8.
- Ramón García-Pelayo y Gross; Fernando García-Pelayo y Gross (1982). Larousse De la conjugación. Larousse. P. 15.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
