Felidae
D'esquèrra a dreta e de naut en bas : un Tigre de Bengala, un Linx canadian, un Serval, un Puma, un gat pescaire, un gat de Temminck, un Ocelot e un gat salvtage.
| Règne | Animalia |
|---|---|
| Embrancament | Chordata |
| Sosembr. | Vertebrata |
| Classa | Mammalia |
| Infraclassa | Placentalia |
| Superòrdre | Laurasiatheria |
| Òrdre | Carnivora |
| Sosòrdre | Feliformia |
| Infraòrdre | Feloidea |
Sosfamilhas de reng inferior
- Felinae (« pichons felins » )
- Pantherinae (« grands felins »)
- †Machairodontinae (« felins de dents de sabre »)
- †Proailurinae[1]
Los felins o felids (Felidae) constituisson una familha de l'òrdre dels carnivòrs, de la sosclassa dels euterians, dins la classa dels mamifèrs. Demest lors traches caracteristics figuran lor cap redond, lor maissa dotada de 30 dents, e lors arpas retractilas.
Aquela familha se compausa de tres sosfamilhas :
- los felinats ;
- los acinoniquinats ; sa sola espècia es lo guepard, que pòt pas retractar completament sas arpas.
- los panterinats ; compren lo genre Panthera : los sols felids capables de rugir
- Caracal
- Catopuma
- Catopuma badia — Gat de la baia de Borneo
- Catopuma temminckii — Gat daurat d’Asia
- Felis
- Felis bieti — Gat de las montanhas chinesas
- Felis chaus — chaus
- Felis margarita — Gat de las sablas
- Felis nigripes — Gat de las patas negras
- Felis silvestris — Gat fèr
- Gat de la Cafreria (Felis silvestris caffra) Africa
- Gat gantat (Felis silvestris maniculata
- Felis silvestris domestica o Felis silvestris catus — Gat domestic
- Herpailurus
- Eyra
- Leopardus
- Leptailurus
- Gat cervièr
- Oncifelis
- Oncifelis colocolo — colocolò o gat pajeros o gat de las pampas
- Oncifelis geoffroyi — gat de Geoffroy
- Oncifelis guigna — codcod
- Oreailurus
- Otocolobus
- Pardofelis
- Pardofelis marmorata — gat marbrenc Índia e Malàisia
- Prionailurus
- Prionailurus bengalensis — gat leopard de Bengala
- Prionailurus planiceps — gat del cap plat
- Prionailurus rubiginosus — gat leopard d'Índia
- Prionailurus viverrinus — gat viverrin (Índia)
- Profelis
- Puma
- Neofelis
- Panthera
- Panthera leo — leon
- Panthera onca — jaguar
- Panthera pardus — pantèra o leopard
- Panthera tigris — tigre
- Panthera uncia (ancianament Uncia uncia) — onça o pantèra de las nèus
La denticion dels felins
Los felins an trenta dents. Lors quatre longas caninas son apeladas cròcs. Los utilizan per mòrdre e tuar lors predas. Las 12 pichonas dents de davant, o incisivas, servisson a desrabar los pels o las plumas e la carn dels òsses. Suls costats de las maissas se tròban las premolaras e las molaras. Alara que las dels òmes son aplatidas e servisson a mastegar, las dels felins, agudas e talhantas, son fachas per trissar la carn. Aquestas dents particularas son apeladas carnassièras.
Ligams extèrnes
Falbes del Monde (en francés)
- ↑ {{{títol}}}. ISBN 978-0-231-11013-6.
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
