Marron
| Coordenadas de color | |
|---|---|
| RVB (r, v, b) | (153, 51, 0) |
| Triplet exadecimal |
|
| CMJN (c, m, j, n) | (0, 67, 100, 40) |
| TSL (t, s, l) | (20°, 100%, 60%) |
Lo marron o lo brun (o castanh, o bureu) es una color que fa partida de las colors caudas. A causa de son ton escur, fa pas partida de las colors de l’arc de Sant Martin.
Etimologia
Lo nom brun ven del bas latin brūnus (sègle VI), manlevat al germanic *brūn, « brun, brilhant » (cf. alemand braun « brun »).
Lo nom marron ven per metonimia del fruch qui pòrta lo meteis nom, lo marron (castanha o amaron).
La color marron dins la natura
D'un biais general, la color bruna es fòrça presenta dins la natura, dins lo reialme vegetal coma animal.
- Reialme vegetal : es la color de la gaireben todas las ruscas d'arbres, mas subretot la color de la tèrra, de la descomposicion de las matèrias organicas, dels excrements, de las fuèlhas mòrtas.
- Reialme animal : es la color de la toison de nombroses animals del bòsc e del plumatge de fòrça aucèls, perque es una color d'un camoflatge o d'un mimetisme plan eficaç.
Lo brun per mescla
Lo brun del pintre e del colorista se fa generalament en mesclant l'irange amb de negre, dins una proporcion variabla de 2 a 4 parts per 1. Pasmens, lo negre essent una color neutra qu'escursís las autras colors, quina que siá la mescla de colors complementàrias que daissa dominar dins sas proporcions la nuança cauda, farà lo brun. Per exemple, se fa de brun en mesclant 2 parts d'irange amb una part de blau, o ben doas parts de roge amb un part de verd, o ben doas parts de jaune amb una part de violet. Quand s'utiliza las colors primàrias, se fa un brun chocolat en mesclant aproximativament 2 parts de magenta, 3 parts de jaune e una part de negre.
Simbolisme e usatges
- Cencha marron : darrièr grade d'aprendissatge del judo e del karate, correspondent au 1èr Kyu (9en nivèl). Seguís la cencha blava e precedís la cencha negra.
- En electricitat, lo fil brun representa una ligason naveta, lo fil blau essent lo neutre e lo fil roge la fasa.
- En politica, lo brun representa la drecha extrèma, lo nacionalisme.
Galariá
Dins la natura
-
Ors brun
-
Cep (Boletus edulis)
-
Uèlh de tigre, pèira marron
-
Bosa de bufle
Objèctes fabricats
-
Lo marron es una color estandard per las calces d'òme
-
Grans de cafè torreficats
-
Bure bruna dels franciscans
Qualques bandièras
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.









