Share to:

Radamant

Minos, Eac e Radamant, Litografia de 1829.

Dins la mitologia grèga, Radamant (en grèc ancian Ῥαδάμανθυς / Rhadámanthus) es lo filh de Zèus e d'Euròpa (la filha d’Agenor filh de Poseïdon). Es conegut per sa vertut e sa justícia.

Mite

Nàis en Crèta amb sos fraires Minos e (segon los autors) Sarpedon. Una version minoritària, contada per Pausanias que l'atribuís a Cineton d'Esparta, fa de Radamant lo filh d'Efès, el meteis filh de Talos.

Es elevat per Asterion, rei de Crèta, a qui Zèus aviá confiat Euròpa. Segon pseudo-Apollodòr, se garrolhar de jove amb sos fraires per l'amor d'un jovent, Miletos (o Atimnios).

Es reputat per sa saviesa e sa sagacitat. Diodòr lo presenta amb Minos coma un eròis civilizator, regnant sus un vast territòri que ne dicta las leis:« Tengava jos sa dominacion de grandas illas e gaireben totas las còstas de l'Asia que s'èran donadas volontàriament a el sus la reputacion de sa probitat. »

D'entre aquestas leis, i aquesta qu'autoriza l'emplec de la fòrça per véncer un agressor mai tanben la lei del talion.

Après qu'Asterion leguèt lo tròn de Crèta a Minos, aqueste ne profiècha per escartar lèu sos fraires, fasent ombratge de lor renommada: Radamant s'exilia alara a Ecalia, en Beocia, ont esposa Alcmèna, veusa d'Anfitrion. A dos filhs: Eritros e Gortis.

Après sa mòrt, es establit jutge dels Infèrns, amb Minos e Eac. Per Omèr, passa de jorn tranquils dins las illas dems Benastrucs ont esposa Alcmèna, la maire d'Eracles, a sa mòrt. Segon de versions mai tardièras, règna sol suls Aliscamps, o encara, segon Virgili, governariá lo Tartar.

Fonts

  • Antoninus Liberalis, Metamorfòsis(33).
  • Apollodòr, Bibliotèca (II, 4, 9 ; II, 4, 11 ; III, 1, 1-2).
  • Catalòg de las femnas (fr. 141 MW).
  • Diodòr de Sicília, Bibliotèca istorica (V, passim).
  • Omèr, Odissèa (IV, 564 ; VII, 322-324).
  • Igin, Fablas (CLV).
  • Pausanias, Descripcion de la Grècia (VII, 3, 7 ; VIII, 53, 4-5).
  • Pindar (Olimpicas, II, 74-77 ; Piticas, II, 73-74).
  • Platon, Gorgias (523-524).
  • Teognis de Megare, Poèmas elegiacs (701).
  • Virgili, Eneïda (VI, 566).

Nòtas e referéncias

Bibliografia

  • Luc Brisson (dir.) et Monique Canto-Sperber, Gorgias : Platon, Œuvres complètes, Éditions Flammarion, (1re éd. 2006), 2204 p. (ISBN 978-2081218109)
  • Émile Chambry, Émeline Marquis, Alain Billault et Dominique Goust (trad. du grec ancien par Émile Chambry), Lucien de Samosate : Œuvres complètes, Éditions Robert Laffont, coll. « Bouquins », , 1248 p. (ISBN 9782221109021)
  • (en) Timothy Gantz, Early Greek Myth, Johns Hopkins University Press, [détail de l’édition], p. 259-260.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya