Sergipe
| |||
| Capitala populacion (an) |
Aracaju 498 619abitants (2005) | ||
| Autres ciutats | Nossa Senhora do Socorro, Lagarto, Itabaiana | ||
| |||
| Governador | Marcelo Déda | ||
| Superfícia | 22 050 km² | ||
| Populacion Densitat |
1 965 791 (2005) 89,4 ab/km² | ||
| Pagina Internet | https://web.archive.org/web/20060902094257/http://www.governo.se.gov.br/ | ||
Sergipe es lo pus pichon dels 27 estats de Brasil. Es localizat dins la Region Nòrd-èst e confronta l'estat de Alagoas (N), l'Ocean Atlantic (E) e Bahia (S e O). A una superfícia de 22 050,4 km², un pauc mai granda que la d'Israèl.
Istòria
En 1575, els jesuitas van intentar colonizar les terres de l'actual estat de Sergipe, però solament en 1590 els indígenes van ser derrotats definitivament per Cristóvão de Barros, fundador del fort i del poble de São Cristóvão. Entre 1637 i 1645, Sergipe va estar sota el domini dels olandeses, periòde en el qual la seva economia va ser bastant perjudicada. Amb la recuperació de les terres pels portuguesos, es va desenvolupar la cultura de cana de sucre e l'elevatge.
En 1820, es va fer una capitanía autònoma, separada de Bahia. Amb l'independència de Brasil, Sergipe va ser transformat en província de l'Imperi. Durant el sègle XIX, les plantacions de coton van passar a tenir important paper en l'economia. En 1855, la capitala foguèt transferida de São Cristóvão vèrs lo vilatge d'Aracaju.
En la segonda mitat del segle XX, els escriptors Tobias Barreto i Sílvio Romero van projectar l'estat en el panorama cultural del país.
Geografia
Coma la majoritat dels estats de la Region Nòrd-èst de Brasil, l'interior de l'estat es totalament cobèrt per la caatinga, la vegetacion del semiarid brasilièr. Lo litoral se caracteriza per la preséncia de mangròvas e de plajas de sabla. Una pichona extension de bòsc tropical cobrís de partidas de la còsta. Lo riu São Francisco forma lo limit nòrd de l'estat e receb las aigas d'una part dels rius del nòrd e èst de l'estat.
Economia
L'economia de Sergipe se basa principalament sus la cultura de cana de sucre. Les seves extenses plantacions, beneficiades per un sòl fèrtil, produson mai d'1,4 milion de tonas de sucre per an. Al contrari de molts estats brasilièrs, l'elevatge no és molt important.
A més de la canya, són conreats la tapioca (617 400 t. per an), la taronja (14,4 milions de fruits) i el coco. Una petita indústria d'artefactes de cuir tanben existís. Lo comerci pus important és el de la capital, Aracaju.
Lo govèrn brasilièr a desvolopat l'explotació de petròli e gas natural sins l'estat.
Ligams extèrnes
Content Disclaimer
Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.
- The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
- There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
- It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
- Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
- Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
