Share to:

Singlar

Sus scrofa
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Singlar

Classificacion
Règne Animalia
Embrancament Chordata
Sosembr. Vertebrata
Classa Mammalia
Sosclassa Theria
Infraclassa Eutheria
Òrdre Artiodactyla
Familha Suidae
Sosfamilha Suinae
Genre Sus

Nom binominal

Sus scrofa
Linnaeus, 1758

Reparticion geografica

Descripcion d'l'imatge Sus_scrofa_range_map.jpg.

Estatut de conservacion UICN

( LC )
LC  : Preocupacion menora


Lo singlar (Sus scrofa) es un mamifèr artiodactil de regim omnivòr apartenent a la familha dels suids. Aquela espècia abondosament caçada es considerada coma una espècia engenhaira,[1] tala coma es venguda una populacion invasiva dins las zònas ont foguèt introduita. Los singlars son probablament originaris d'Asia del Sud-Èst a la debuta del Pleïstocèn[2] e an subrepassat las autras espècias de suids a mesura que se propagavan dins tot l'Ancian Mond.[3]


Esqueleta de singlar salvatge
Cran de singlar
Patadas dins la fanga
Pata vista d'en dejós
Excrements
Singlars dins la nèu per Carl Friedrich Deiker (1875)

Lo pòrc —eissit de la domesticacion del singlar— fòrma una sosespècia d'aquel, coneguda jos la denominacion scientifica Sus scofra domesticus.

Etimologia

Lo substantiu masculin es eissit del latin vulgar singularis [porcus][4] que significa literalament «pòrc solitari» e a d'en primièr designat «lo mascle que viu sol».[4]

Distribucion geografica

Lo singlar se retròba dins de regions diferentas. Se destria mai d'una sosespècia :

  • Sus scrofa affinis (Índia e Sri Lanka)
  • Sus scrofa algira (Tunisia, Argeria, Marròc)
  • Sus scrofa andamanensis (illa d'Andaman en Índia)
  • Sus scrofa attila (Ongria, Ucraïna, Bielorussia Centrala, Caucàs, Iraq)
  • Sus scrofa baeticus (Balearas, Sud d'Espanha e probablament nòrd de Marròc)
  • Sus scrofa barbarus (Africa del Nòrd : Tunisia, Argeria, Marròc)
  • Sus scrofa castilianus (Nòrd d'Espanha)
  • Sus scrofa chirodontus (China)
  • Sus scrofa coreanus (Corèa)
  • Sus scrofa cristatus (region Sud Imalaia : Nepal, nòrd Birmania, Índia, Tailàndia)
  • Sus scrofa davidi (region Sud Imalaia : Iran, Paquistan, Índia del Nòrd-Oèst, Birmania)
  • Sus scrofa falzfeini (Polonha)
  • Sus scrofa ferus (Euròpa del Nòrd)
  • Sus scrofa floresianus (illa de Flores en Indonesia)
  • Sus scrofa jubatus (Malàisia)
  • Sus scrofa leucomystax (China)
  • Sus scrofa libycus (Transcaucàsia, Turquia, Palestina, Iogoslavia, Ozbequistan e Cazacstan)
  • Sus scrofa majori (Itàlia Centrala).
  • Sus scrofa mandchuricus (China)
  • Sus scrofa mediterraneus (Espanha)
  • Sus scrofa meridionalis (Andalosia; Sardenha e Corsega)
  • Sus scrofa moupinensis (zòna costièra de la China del Sud a Vietnam)
  • Sus scrofa nicobaricus (illa de Nicobar en Índia)
  • Sus scrofa nigripes (Asia Centrala, mar Caspiana, Afganistan, Mongolia, China, Russia Orientala)
  • Sus scrofa papuensis (Nòva Guinèa)
  • Sus scrofa raddeanus (Mongolia)
  • Sus scrofa reiseri (Iogoslavia, Albania, Bulgaria, Grècia)
  • Sus scrofa riukiuanus (illas Ryukyu - Japon)
  • Sus scrofa sardous (Sardenha, Corsega)
  • Sus scrofa scrofa (Espanha del Nòrd, Itàlia del Nòrd, França, Alemanha, Benelux, Danemarc, Polonha, Republica Chèca, Eslovaquia, Albania)
  • Sus scrofa sennaarensis (Sodan)
  • Sus scrofa sibiricus (Tunkinsk Mts, Sayan Mts, Siberia, Mongolia, Transbaikalia
  • Sus scrofa sukvianus (China)
  • Sus scrofa taivanus, Singlar de Taiwan (Taiwan)
  • Sus scrofa ussuricus, Singlar de Manchoria (Russia Orientala, Manchoria, Corèa, China del Nòrd)
  • Sus scrofa vittatus, Singlar d'Asia (Malàisia : Peninsula, illas de Terutua e Langkawi; Indonesia : Sumatra, archipèla de Riau, Java e illa de Peucang, Bali, Lombok, Sumbawa e Komodo)

Referéncias

  1. Tolon, Vincent; Baubet, Eric. «L'effet des réserves sur l’occupation de l’espace par le sanglier». Faune sauvage p. 14–18, 2010.
  2. Kefei Chen, Tara Baxter, William M. Muir, Martien A. Groenen, e Lawrence B. Schook. «Genetic Resources, Genome Mapping and Evolutionary Genomics of the Pig (Sus scrofa)» p. 153–165, 2007. DOI: [1].
  3. Kurtén, Björn (1968). Pleistocene mammals of Europe. Weidenfeld and Nicolson. 
  4. 4,0 et 4,1 Universitat de Munic. Acadèmia Bavaresa de las Sciéncias. Diccionari de l'occitan medieval. Cèrca «Singlar».

Referéncias taxonomicas

Suls autres projèctes Wikimèdia :

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Singlar.

Content Disclaimer

Informasi ini disarikan dari Wikipedia dan disajikan kembali untuk tujuan edukasi. Konten tersedia di bawah lisensi CC BY-SA 3.0. Kami tidak bertanggung jawab atas ketidakakuratan data yang bersumber dari kontribusi publik tersebut.

  1. The information displayed on this website is sourced in part or in whole from Wikipedia and has been adapted for the purpose of restating it. We strive to provide accurate and relevant information, however:
  2. There is no guarantee of absolute accuracy. Wikipedia is an open, collaborative project that can be edited by anyone, so information is subject to change.
  3. It is not intended to constitute professional advice. The content displayed is for informational and educational purposes only. For important decisions (e.g., medical, legal, or financial), please consult a professional.
  4. Content copyright. Wikipedia is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike License (CC BY-SA). This means that content may be reused with appropriate attribution and shared under a similar license.
  5. Responsible use. Any risk arising from the use of information from this website is entirely the responsibility of the user.
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia

Kembali kehalaman sebelumnya