Sorbus

Sorbus

Sorbus aucuparia

Classificacion

Règne	Plantae
Sosrègne	Tracheobionta
Division	Magnoliophyta
Classa	Magnoliopsida
Sosclassa	Rosidae
Òrdre	Rosales
Familha	Rosaceae
Sosfamilha	Maloideae

Genre

Sorbus
L.

Classificacion filogenetica

Classificacion filogenetica

Òrdre	Rosales
Familha	Rosaceae

Los sorbièrs e los albièrs (genre Sorbus) son d'arbres de la familha Rosacèas que creisson dins los bòsques de mejana montanha. Mantuna espècias o ibrids son cultivats coma arbres d'ornament. Los sorbièrs e los albièrs son caracterizats per de fruits globuloses, roge coralh, irange o brun, presats dels aucèles. Sa fusta es blanca rogenca, roge brunenc, de gran serrat, utilizada en ebenistariá. Albièr designa las espècias de fuèlhas simplas e sorbièr las espècias de fuèlhas compausadas.

Segon l’Union internacionala per la conservacion de la natura, los sorbièrs son particularament en perilh, los tres quarts de las 170 espècias europèas de sorbièrs essent considerats coma amenaçats de disparicion^[1].

• Sorbus aria (L.) Crantz : Albièr blanc, arbre pichon de fuèlhas simplas cobèrtas d'una borra blanca en dessós. Distribucion : regions temperadas
• Sorbus aucuparia L. : Sorbièr dels aucèls, arbre pichon de fuèlhas compausadas sens borra. Distribucion : regions temperadass
• Sorbus chamaemespilus (L.) Crantz  : Albièr nan, arbrilhon montanhòl, de fuèlhas simplas sens borra. Distribucion : regions temperadas a l'estanci subalpenc.
• Sorbus domestica L. : Sorbièr domestic, arbre de fuèlhas compausadas sens borra, amb fruit en forma de pichona pera o de pometa. Distribucion : regions temperadas
• Sorbus torminalis (L.) Crantz : Albièr torminal, arbre de fuèlhas simplas amb lòbes triangulars, sens borra. Distribucion : regions temperadas
• Sorbus hybrida L., arbrilhon de las nautas latituds. ^[2].

• Sorbus intermedia (Ehrhart) Pers., Albièr de Suècia, espècia de fuèlhas simplas originària del nòrd d'Euròpa (Sud de Suècia, Estonia, Letonia).

Las espècias indicadas ci-dessós son originàrias de diferents continents (America, Asia, Euròpa).

• Sorbus americana Marsh.
• Sorbus amurensis Koehne
• Sorbus ×arnoldiana Rehd. (Sorbus discolor × Sorbus aucuparia)
• Sorbus cashimiriana Hedl.
• Sorbus commixta Hedl.
• Sorbus cascadensis
• Sorbus decora
• Sorbus discolor
• Sorbus domestica L. Cormier
• Sorbus esserteauiana
• Sorbus forrestii
• Sorbus gracilis
• Sorbus hupehensis
• Sorbus koehneana
• Sorbus koehneana × Sorbus aucuparia
• Sorbus matsumarana
• Sorbus pohuashanensis
• Sorbus pratii Koehne
• Sorbus reducta Diels.
• Sorbus rufo-ferruginea Shirai
• Sorbus sambucifolia Roem.
• Sorbus sargentiana Koehne
• Sorbus scalaris Koehne
• Sorbus sitchensis Greene
• Sorbus tianshanica Rupr.
• Sorbus vilmorinii Shneid.
• Sorbus wilsoniana Shneid.

• Sorbus alnifolia (S. & Z.) K. Koch
• Sorbus aria (L.) Crantz. Albièr blanc
• Sorbus bristoliensis Wilmott
• Sorbus chamaemespilus (L.) Crantz. Albièr nan
• Sorbus ×tomentella (Sorbus aria × Sorbus torminalis). Syn.: S. confusa. Sorbier confus.
• Sorbus folgeri (Shneid.) Rehd.
• Sorbus ×hostii (Jacq.) Hedl. (Sorbus chamaesmespilus × Sorbus mougeotii)
• Sorbus hybrida
• Sorbus intermedia (Ehrhart) Pers., Albièr de Suècia
• Sorbus japonica (Decne.) Hedl.
• Sorbus latifolia (Lam.) Pers. Albièr de Fontainebleau
• Sorbus megalocarpa Rehd.
• Sorbus torminalis (L.) Crantz. Albièr torminal

• Sorbus arranensis - illa d'Arran, Escòcia
• Sorbus pseudofennica - illa d'Arran, Escòcia
• Sorbus tauricola - Crimèa
• Sorbus ×thuringiaca - Sorbièr de fuèlhas de casse, ibrid de Sorbus aucuparia amb Sorbus aria.

Existisson en Euròpa fòrça espècias d'aquel tipe que son ditas "microendemicas".

• ×Sorbopyrus auricularis - (Knoop) C.K.Schneid. Perièr de Bollwiller

Lo parpalhon nuechenc (eterocèra) seguent se noirís de sorbièr :

• Ourapteryx sambucaria (Geometridae).

• Dins la mithologia germanica lo sorbièr es ligat Sif la femna de Tòr
• Dins lo folclòr breton las fadas càmbian de còps que i a los òsses de bestial amb de fusta de sorbièr que conten tanben de mesola^[3].
• Lo sorbièr èra considerat coma tenent de proprietats magicas dins las culturas eslavas, escandinavas e Celtas.

1. ↑ .
2. ↑ La remontada cap al nòrd indicatritz del rescalfament mejan concòrda amb d'autres indicis de vegetalizacion, coma la foliaction del beç qu'est mai aborivas d'une dotzena de jorns entre 1860 e 1930.
3. ↑ Barzas-Breiz, Théodore Hersart de La Villemarqué

• Referéncia Modèl:EFloras/labèl : Sorbus (en)
• Referéncia Catalogue of Life : Sorbus (en)
• Referéncia Tela Botanica (França metropolitana) : Sorbus L. (fr)
• Referéncia BioLib : Sorbus L. (en)
• Referéncia ITIS : Sorbus L. (fr) (+ version anglesa (en))
• Referéncia NCBI : Sorbus (en)
• Referéncia GRIN : genre Sorbus L. (en)

• Portal de la botanica